1.- Introducció
2.- Els cinc regnes i els tres dominis. Els sis regnes
3.- Els procariotes: Domini dels bacteris i dels arqueus.
4.- Els protoctists
5.- Els fongs
6.- Els metàfits (plantes)
7.- Els metazous (animals)
8.- Conservació de la biodiversitat
_______
1.- Introducció
Hi ha nombroses espècies en perill d'extinció. Aquesta categoria fa referència a la probabilitat que una espècie desaparegui.
Segons la nomenclatura binomial de Linné, cada espècie rep dos noms: el primer nom correspon al del gènere al qual pertany i el segon és el nom exclusiu de l'espècie.
Categories taxonòmiques:
DOMINI - REGNE - FÍLUM - CLASSE - ORDRE - FAMÍLIA - GÈNERE - ESPÈCIE
La part de la biologia que estudia la definició dels tàxons rep el nom de taxonomia, i la que estudia l'agrupació i la jerarquització d'aquests tàxons, sistemàtica.
2.- Els cinc regnes i els tres dominis. Els sis regnes
A partir de l'acceptació de les teories evolutives, es va iniciar una nova sistemàtica basada en l'agrupació dels tàxons que tenien més probabilitat de compartir un avantpassat comú, en lloc de continuar prioritzant la simple semblança anatòmica.
1: Últim avantpassat comú als tres dominis
2: Unió d'un bacteri i un arqueu que originà el primer eucari
3: Simbiosi d'un eucari unicel·lular amb un bacteri heteròtrof amb respiració aeròbia que va donar lloc al mitocondri.
4: Simbiosi de l'eucari anterior amb uns cianobacteris que va donar lloc als cloroplasts de les algues i les plantes.
5: Posteriorment s'han donat transferències d'alguns gens de mitocondris i cloroplasts al nucli.
Model de classificació dels sis regnes (Cavalier-Smith, 1998)
Bacteris, Protozous, Cromistes, Fongs, Metàfits, Metazous.
3.- Els procariotes: Domini dels bacteris i dels arqueus.
Els organismes procariotes són els que no tenen nucli. La seva informació genètica és continguda en una única molècula de DNA, que és circular i de doble hèlix, aquesta constitueix el nucleoide (fals nucli).
Són unicel·lulars, de cèl·lules petites, amb ribosomes més petits que els de les cèl·lules eucariotes i sense altres orgànuls. Alguns quimiòtrofs sí que presenten RE, aparell de golgi i altres.
El domini dels arqueus:
Com a diferència amb els eubacteris, presenten en la membrana plasmàtica hidrocarburs ramificats, en lloc d'àcids grassos. Per aquest motiu mols tenen una capa lipídica en lloc d'una bicapa.
La paret bacteriana està feta de proteïnes o pseudopepdidoglicans en lloc de pepdidoglicans.
El DNA es trobra associat a histones, com a les eucariotes.
La majoria viuen en hàbitats extremòfils com els halofílics, termofólics, metanògens.
El domini dels bacteris:
La seva membrana presenta una bicapa lipídica constituïda per àcids grassos i per una paret bacteriana de peptidoglicans (de mureïna).
El seu DNA no està associat a histones.
Es poden classificar segons les estratègies metabòliques:
Bacteris fermentadors: Obtenen energia per fermentació de matèria orgànica i no necessiten oxigen.
Bacteris respiradors: Realitzen la respiració. Poden ser respiradors aeròbics (utilitzen l'oxigen de l'aire) o anaeròbics (utilitzen oxigen d'altres molècules).
Bacteris quimiosintètics: Utilitzen l'energia química despresa en algunes reaccions d'oxidació de substàncies minerals.
Bacteris fotosintètics: la bacterioclorofil·la és un pigment fotosintètic que aprofita l'energia lluminosa. Alguns poden fer la fotosíntesi anoxigènica i altres l'oxigènica, que desprenen oxigen com fan les plantes.
4.- Els protoctists
Protozous
Són organismes unicel·lulars, heteròtrofs i amb digestió interna.
Capturen l'aliment per fagocitosi i el digereixen a l'interior dels vacúols digestius.
Presenten diferents tipus de locomoció: ciliats (cilis, com Paramecium), flagel·lats (flagels, com Trypanosoma) i els ameboides (emeten pseudopodis). N'hi ha amb exoesquelet calcari com Globigerina i Nummulites. Altres, com els esporozous, no disposen de mecanismes de locomoció, com Plasmodium.
Oomicets
Són organismes pluricel·luars, heteròtrofs, amb digestió externa. Es reprodueixen per espores com els fongs, però aquests tenen paret cel·lular de cel·lulosa en lloc de quitina. En el seu cicle biològic tenen espores flagel·lades amb un flagel llis i un altre pilós.
Exemples són els fongs d'aigua, que envolten peixos morts, el míldiu de a vinya i la tinta del castanyer.
Mixomicets (fongs ameboides)
Són organismes saprofítics, que abunden al sòl dels boscos. Es reprodueixen per espores. La seva particularitat és que en el seu cicle biològic hi ha formes que ementen pseudopodis. S'alimenten per fagocitosi, generalment de bacteris.
Tipus:
Mixomicets plasmodials: formen un plasmodi (una sola cèlu·la amb centenars de nuclis) que pot arribar a mesuras varis centímetres. Presenten formes flagel·lades.
Mixomicets unicel·lulars: No presenten formes flagel·lades. En condicions adverses els individus s'aproximen i formen masses pluricel·lulars.
Les algues
Són organismes eucariotes unicel·lulars, o pluricel·lulars tal·lofítics, de nutrició autòtrofa fotosintètica.
Per sobre de la seva membrana plasmàtica tenen una paret de cel·lulosa que dóna rigidesa a la cèl·lula.
Les algues presenten diferents tipus de pigments fotosintètics i segons la seva predominància en canvia la coloració general.
a) Algues verdes (cloròfits). Hi predominen les clorofil·les. Viuen en zones superficials tant d'aigua dolça com salada. Ulva latuca, que predomina en les nostres costes és comestible, i també s'utilitza en cosmètica i com a fertilitzant.
Ulva latuca.
b) Algues brunes (feòfits). Predominen la ficoxantina, també clorofil·les. Són marines. Moltes s'utilitzen en alimentació. Els Sargassum poden arribar als 100 metres de llarg.
Exemple de Sargassum.
c) Algues vermelles (rodòfits). Predominen els carotenoides i la ficoxantina. Són marines i viuen entre els 30 i 100 metres de profunditat. Del gènere Gelidium s'obté l'agar.
Alga del gènere Gelidium.
d) Les diatomees (crisòfits). Tenen diversos pigments. Són unicel·lulars i formen part del plàncton. Tenen un exoesquelet de sílice formada per dues valves ornamentades. La terra de diatomees s'utilitza com a fertilitzant e insecticida natural.
e) Dinoflagel·lats. Són algues unicel·lulars amb xantofil·les, de color groc. Tenen flagels. Formen part del fitoplàncton. N'hi ha que són bioluminiscents.
5.- Els fongs
Són organismes eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars que presenten nutrició heteròtrofa amb digestió externa.
Evolutivament procedeixen d'un organisme unicel·lular flagel·lat que fa 1500MA va donar lloc per un costat als fongs i per un altre als animals.
La digestió és externa, alliberen a l'exterior enzims digestius que digereixen la matèria orgànica i després absorbeixen els productes de la digestió.
La seva paret cel·lular és de quitina, i les reserves energètiques són de glicogen, igual que en els animals.
Els fongs pluricel·lulars estan constituïts per filaments microscòpics anomenats hifes, que units formen el miceli del fong.
Els fongs es reprodueixen asexualment i sexualment.
- els fong unicel·lulars com els llevats, es reprodueixen preferentment per gemmació (asexual).
- els pluricel·lulars es reprodueixen asexualment formant mitòspores i sexualment per meiòspores.
a) Zigomicets
Tenen hifes cenocítiques (sense membranes) .
La reproducció sexual es produeix a partir de la unió de dues hifes haploides que generen una estructura diploide microscòpica, de parets molt gruixudes, anomenada zigosporangi (estructura de resistència).
En condicions favorables es forma un filament i es formen meiòspores per meiosi. La reproducció asexual es forma de la mateixa manera però s'originen mitòspores.
Són les floridures, per exemple la floridura negra del pa (Rhizopus stolonifer).
b) Ascomicets
Tenen hifes septades. La reproducció sexual es produeix a patir de la unió de dues hifes haploides que generen un zigot.
El zigot es divideix per meiosi i origina 4 nuclis haploides els quals, per mitosi, originen 8 meiòspores que queden dins d'un estoig o sac anomenat asc.
Els ascs es troben agrupats formant grans cossos fructífers visibles anomenats ascocarps (alguns són comestibles).
La reproducció asexual es fa per mitòspores produïdes en unes hifes especialitzades molt fines anomenades conidis.
Els ascomicets formen les micorices i líquens.
Exemples són les tòfones, múrgoles i llevats (aquests darrers són unicel·lulars).
Activitat (criteris 2):
¿Cordyceps, el hongo de 'The Last of Us', puede convertirnos en zombis?
c) Basidiomicets
Tenen hifes septades.
La reproducció sexual es produeix per la unió d'hifes haploides que generen una cèl·lula amb dos nuclis, que dóna lloc a una hifa vertical.
EL conjunt de milers d'hifes forma el cos fructífer anomenat basidiocarp (conegut com a bolet).
A l'extrem de l'hifa vertical hi ha una cèl·lula globosa anomenada (basidi) i s'hi produeix la fusió dels dos nuclis. I segueix la meiosi i aquestes 4 meiòspores filles es dispersen i donen lloc a noves hifes haploides.
Alguns no presenten reproducció asexual (mitòspores).
Són exemples el rovelló i el xampinyó.
Práctica 1 (Criteris 3): Determinació de fongs i líquens.
Prova escrita (Criteris 1)
