La funció de relació
A) Sistema nerviós:
Organització i funció del sistema nerviós. Principals alteracions i prevenció d’aquestes.
Òrgans dels sentits: estructura i funció, cura i higiene.
B) El sistema endocrí:
Glàndules endocrines i funcionament d’aquestes. Les principals alteracions.
C) La coordinació:
L’aparell locomotor. Organització i relacions funcionals entre ossos i músculs. Prevenció de lesions.
__________________________
A) Sistema nerviós: Documental
1.- Organització i funció del sistema nerviós.
El sistema nerviós controla totes les activitats del nostre cos.
La seva forma de funcionar és la següent:
- Capta informacions tant del cos com de l'entorn.
- Elabora les respostes corresponents.
El funcionament del sistema nerviós
Té dues grans funcions:
La regulació de l'organisme. Els aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor són dirigits pel sistema nerviós. Així, l'encèfal i la medul·la espinal controlen accions del nostre cos com ara el ritme de la respiració o el batec del cor.
La direcció del moviment del cos. Els centres nerviosos donen ordres als musculs perrealitzar els diferents moviments del cos, com ara aixecar-se o tombar el cap.
La transmissió de la informació
Per controlar totes les activitats del cos, el sistema nerviós rep informacions, tant del nostre entorn com del nostre cos, i elabora respostes. Els passos que segueix són aquests:
Obtenció d'informació
Els òrgans sensorials capten informacions tant de l'entorn com de l'interior del cos:
Els òrgans sensorials externs o òrgans dels sentits són els encarregats de captar informació del nostre entorn, com per exemple si s'acosta una pilota.
Els òrgans sensorials interns capten informacions del nostre cos, com ara la quantitat d'oxigen i d'aliment que necessiten les cèl·lules.
Transmissió de la informació
La informació captada és tramesa als centres nerviosos a través dels nervis.
Elaboració de les respostes
En els centres nerviosos s'elaboren les respostes adequades, com ara aixecar els braços o augmentar la velocitat de respiració i de batec del cor.
Transmissió d'ordres
La resposta elaborada es transmet en forma d'ordre, a través de nervis, als òrgans corresponents, ja siguin els músculs dels braços o bé als pulmons i el cor.
Moviments voluntaris i moviments reflexos
Moviments voluntaris
La visió d'una fruita ens fa allargar la mà per agafar-la. L'ull envia la informació a l'encèfal i aquest ordena als músculs del braç d'agafar-la. Es tracta d'un moviment voluntari, ja que el realitzem conscient-ment. Els moviments voluntaris són ordenats directament per l'encèfal.
Moviments reflexos
En punxar-nos, els nervis envien la informació a la medul·la espinal, i aquesta elabora l'ordre de retirar la mà, que és transmesa als músculs corresponents. Es tracta d'un moviment reflex o involuntari, ja que el realitzem inconscientment. Els moviments reflexos són ordenats per la medul·la espinal.
Els sentits
Els éssers humans percebem el que passa al nostre voltant graciés als sentits, que recolleixen la informació del medi. Els sentits són cinc:
- La vista. Els òrgans són els ulls. Serveix per a veure el color, la forma, els moviments,... de les coses que ens envolten.
- L'oïda. Els òrgans són les orelles. Serveix per a percebre els sons.
- L'olfacte. L'òrgan és el nas. Serveix per a sentir les olors.
- El gust. L'òrgan és la llengua. Serveix per a distingir els sabors.
- El tacte. L'òrgan és la pell. Serveix per a conèixer la forma, la textura.
La vista i els ulls
La vista és el sentit que ens permet percebre la forma i el color dels objectes, la claror i la foscor... Els òrgans de la vista són els ulls.
Estan formats pel globus ocular i els òrgans de protecció.
Es considera que és el sentit més desenvolupat de l’ésser humà i el que li dóna més informació del món que l’envolta.
Els ulls són dos òrgans de forma esfèrica situats en les òrbites oculars, dues cavitats dels ossos del crani. L'ull rep la llum i té la capacitat de formar imatges dels objectes.
Les celles, les parpelles i les pestanyes ajuden a protegir els globus oculars. Les llàgrimes ajuden a protegir-los i a mentenir-los nets i humits. Tot això són òrgans de protecció.
El globus ocular és una esfera formada per diverses capes:
- L'escleròtica és la capa més externa del globus ocular. Té color blanc i fa una funció protectora. Per la part del davant hi ha una part circular transparent, anomenada còrnia.
- La coroide és sota l'escleròtica. A la part central del davant hi ha una làmina circular acolorida, l'iris. Al mig de l'iris hi ha un orifici, que li diem pupil·la o nineta. Darrere l'iris hi ha el cristal·lí, que és com una mena de lent que enfoca els objectes que veiem.
Òrgans de protecció- La retina és la capa més interna del globus ocular i és l'encarregada de recollir les imatges.
Quan les imatges ja han passat per les tres capes, la retina les envia al cervell a través del nervi òptic.
Alteracions de l’ull
La ceguesa és produeix quan un ull no pot captar els estímuls visuals o bé quan no els pot enviar al cervell. La ceguesa pot ser total o proporcional.
Un ull miop té el globus deformat, o bé té la còrnia o el cristal·lí massa corbats. Per això, les imatges es formen davant la retina i la visió és borrosa. Les persones que tenen miopia hi veuen malament de lluny.
L’ull hipermetrop té el globus ocular escurçat i la forma d’una mandarina, o bé té la còrnia o el cristal·lí amb un curvatura insuficient. Les imatges es formen darrere la retina i els objectes es veuen borroses. Les persones que tenen hipermetropia hi veuen malament de prop.
L'oïda i les orelles
Les orelles són els òrgans de l’oïda. Ens permeten percebre els sons que es produeixen al nostre voltant, captant les vibracions. També s'encarreguen de l'equilibri.
Quan no es poden percebre els sons o aquests no arriben convertits en impulsos nerviosos al cervell, es produeix la sordesa.
L’oïda és el més important dels sentits perquè permet captar el llenguatge parlat i fer que el cervell interpreti i elabori una resposta.
Les orelles estan allotjades en uns ossos del crani, els temporals, situats a banda i banda del cap. L’orella també conté l’òrgan de l’equilibri, que permet que el cos mantingui una posició corporal estable.
L’orella és dividida en tres parts: l’orella externa, la mitjana i la interna.
L’orella externa és formada pel pavelló auricular, el conducte auditiu i el timpà. El pavelló auricular recull els sons perquè, a través del conducte auditiu arribin al timpà, que és una membrana que, en rebre'ls, vibra.
L’orella mitjana està formada per una cadena d'ossets que són el martell, l'enclusa i l'estrep. És plena d’aire i és on les ones sonores es converteixen en vibracions.
A l'orella interna hi ha el cargol, que envia la informació al cervell a través del nervi auditiu. També trobem, els canals semicirculars, que s'encarreguen de l'equilibri.
L'olfacte i el nas
L’òrgan del sentit de l’olfacte és el nas, que és constituït per dues cavitats, les fosses nasals, situades a la part del davant del cap, que es comuniquen amb l’exterior pels forats del nas, o narius.
L'olfacte ens permet percebre les olors del nostre voltant, i, a part, utilitzem el nas per respirar.
A la part superior de cada cavitat hi ha la pituïtària, una membrana que capta les olors i envia la informació al cervell pel nervi olfactori.
Al cervell es transforma en una sensació olorosa conscient.
Si es té el nas sec no es perceben les olors. Si hi ha un excés de mucositat, durant un refredat, per exemple, tampoc no se senten les olors.
Els humans tenen aproximadament un milió i mig de cèl·lules olfactòries. Per bé que són moltes, la seva capacitat olfactiva està molt per sota de la de molts animals, com ara el gossos, que en tenen més de 200 milions.
El gust i la llengua
La llengua és un òrgan situat a la boca. Utilitzem la llengua per articular les paraules, però també per assaborir els aliments, perquè aquí s'hi troben els receptors dels quatre gustos, també anomenats papil·les gustatives.
Àrees del gust a la llenguaLes papil·les gustatives recullen els sabors dels aliments i envien els impulsos nerviosos al cervell a través dels nervis. Aleshores sentim el gust.
La llengua distingeix els sabors primaris, que són el dolç, el salat, l’àcid i l’amarg. Tots els altres sabors són combinacions d'aquests.
A la llengua hi ha unes 10.000 papil·les gustatives, però no totes reaccionen de la mateixa manera als gustos primaris. En cada part es distingeix més un sabor que un altre.
La saliva serveix per a fer els aliments més suaus, per tant, quan ens posem un aliment a la boca la llengua el barreja amb la saliva i les dents el trituren.
El tacte i la pell
El sentit del tacte ens permet conèixer la forma, la mida i la textura dels objectes, i sentir el fred, la calor, la pressió i el dolor.
L'òrgan del tacte és la pell, que recobreix tot el cos.
La pell està formada per dues capes: l'epidermis, que és la més externa i prima, i la dermis, que és la més interna i gruixuda.
Hi ha parts del cos on la pell és molt prima, com a les parpelles, i altres on la pell és molt doble, com al taló.
A la pell hi ha moltes terminacions nervioses que perceben els estímuls externs. N'hi ha de diferents tipus, segons que hagin de percebre la pressió, la temperatura, el dolor o la textura del objectes.
Encara que el sentit del tacte està a la pell, i per tant, a tot el cos, no totes les parts del nostre cos són iguals de sensibles. Amb els dits o amb els llavis poden reconèixer millor la textura d'un objecte que no pas amb la pell dels genolls. Les mans i els llavis suporten el fred molt millor que altres parts del cos.
Malalties del sistema nerviós:
Es classifiquen com a malalties traumàtiques, neurodegeneratives, infeccioses i vasculars:
Es localitzen a la part interior del nas, a les orelles, entre les vèrtebres, a les articulacions i a les zones de creixement dels ossos.
Són estructures que es localitzen a la zona de contacte entre dos ossos o un os i un cartílag.
Fissures: és una esquerda de l'os.
- Teixit muscular estriat: Moviment voluntari i ràpid.
