1.- La classificació i nomenclatura dels éssers vius.
2.- Els 5 regnes
3.- Les Plantes
4.- Els Animals
____
1.- La classificació i nomenclatura dels éssers vius.
La taxonomia és la ciència que s'encarrega dels sistemes de classificació dels éssers vius, agrupant amb tàxons, segons les característiques que comparteixen.
Una espècie és un grup d'individus de característiques semblants que es poden reproduir entre sí i donar origen a una descendència fèrtil.
- Què és el nom comú d'una espècie?
- Què és la nomenclatura binomial?
b) Pteridòfits
Al llarg del cos es localitzen les quetes.
Les funcions vitals:
- Cerca un exemple de cada.
2.- Els 5 regnes
Actualment, els éssers vius s'agrupen en cinc regnes.
Regne moneres
Són procariotes, unicel·lulars, amb espècies autòtrofes i altre heteròtrofes.
Solen tenir paret cel·lular
Són els bacteris i les algues cianofícies.
Regne protoctists
Són eucariotes, unicel·lulars o pluricel·lulars i autòtrofs o heteròtrofs. No tenen teixits diferenciats.
Tenen cèl·lules amb paret cel·lular i cloroplasts.
Són els protozous i les algues.
Regne fongs
Són eucariotes unicel·lulars o pluricel·lulars, sempre heteròtrofs.
Solen tenir paret cel·lular i no tenen cloroplasts.
Són els fongs i els llevats.
Regne plantes
Són eucariotes, pluricel·lulars i autòtrofs.
Tenen teixits i òrgans que fan diverses funcions.
Les cèl·lules tenen paret cel·lular de cel·lulosa i cloroplast.
Regne animals
Són organismes eucariotes, pluricel·lulars i heteròtrofs.
Tenen teixits i òrgans diferents amb diverses funcions.
3.- Les plantes
3.1 Característiques de les plantes
Són pluricel·lulars
Són autòtrofs fotosintètics (necessiten llum solar)
La majoria tenen vasos conductors, que són un tubs que transporten aigua i substàncies nutritives
Solen viure fixes al substrat i no es desplacen
3.2 Classificació de les plantes:
a) Els briòfits
Són les molses.
Necessiten viure en ambients humits.
No tenen vasos conductors, agafen l'aigua i les sals minerals per qualsevol part del cos a través de la cutícula (coberta prima que envolta la planta).
No tenen fulles, tiges ni arrels veritables. Les seves estructures s'anomenen fil·loides, cauloides i rizoides.
Són les falgueres. Necessiten viure en ambients humits.
Tenen vasos conductors que transporten aigua, les sals minerals i els productes de la fotosíntesi per tota la planta.
El cos presenta tija, fulles i arrel.
c) Les plantes amb flors.
El cos de les plantes en flors té òrgans vegetatius, que s'encarreguen de la nutrició i el manteniment de la planta, i òrgans reproductors, que duen a terme la funció de la reproducció.
- Òrgans vegetatius:
- Òrgans reproductius:
La flor és un conjunt de fulles modificades que s'encarrega de la reproducció sexual. El les angiospermes, els òrgans reproductors són el pistil i els estams.
Aquests acostumen a estar envoltats de fulles especials que els protegeixen o que els serveixen per atreure animals.
- Gimnospermes
Disposen de llavors que no estan tancades en un fruit.
Les fulles solen tenir forma d'agulla o d'escama. La majoria són de fulla perenne, és a dir, presenten fulles durant tot l'any.
Les flors no tenen calze ni corol·la. Són unisexuals i poden estar en branques diferents de la mateixa planta o en plantes diferents. Les flors formen agrupacions característiques anomenades cons.
- Angiospermes
Les llavors estan tancades en fruits.
Les fulles presenten formes i adaptacions variables. N'hi ha de perennes i de caduques.
Les flors són vistoses i diverses, poden ser unisexuals, però la majoria són hermafrodites.
Els òvuls estan protegits en un ovari que no abandonen fins que es converteixen en llavors, que maduren alhora que l'ovari es transforma en un fruit.
En les plantes la reproducció potser asexual o sexual.
La reproducció asexual o vegetativa té lloc per diversos tipus de tiges que permeten a les plantes resistir els períodes desfavorables.
Bulbs (tiges subterrànies), estolons (tiges reptants que poden arrelar), rizomes (tiges horitzontals subterrànies) i tubercles (tiges subterrànies engruixides).
Un esqueix és una tija fragmentada d'una planta que n'origina una altra de nova.
La reproducció sexual es duu a terme mitjançant flors unisexuals o hermafrodites.
4.- Els animals
4.1 Els animals invertebrats
No tenen columna vertebral.
Poden tenir esquelet intern o extern, o no tenir-ne.
Està cobert d'una pell que pot formar esquelets, punxes, closques o capes de cèl·lules amb pigments.
- Classificació
4.2 Els porífers
Són les esponges, són invertebrats aquàtics que no tenen aspecte d'animals.
Viuen fixes al substrat i no es desplacen.
4.3 Els cnidaris
Animals aquàtics com les meduses, els corals i les anemones de mar.
4.4 Els anèl·lids
Presenten simetria bilateral i el cos està dividit en anells. La majoria disposa de pèls durs a la pell, anomenats quetes, que permeten la locomoció.
Al cap s'hi troba la boca i a l'extrem posterior hi ha l'anus.
Al llarg del cos es localitzen les quetes.
Alguns anèl·lids tenen clitel, una estructura relacionada amb la reproducció.
Alguns són carnívors, altres detritívors, filtradors o paràsits.
4.5 Els equinoderms
Tenen simetria radial, disposen d'un esquelet intern sota la pell i format per plaques calcàries, a més, poden desenvolupar punxes dèrmiques.
Respiren per brànquies.
Les estrelles de mar són carnívores, els eriçons de mar herbívors i les holotúries detritívores.
4.6 Els mol·luscs
Els mol·luscs presenten simetria bilateral. El cos, tou, està cobert per una pell fina anomenada mantell, que segrega las closca.
Al cos s'hi diferencien tres parts: cap, peu i massa visceral.
El cap pot estar molt desenvolupat o no haver-n'hi. S'hi troben la boca i els òrgans dels sentits.
A la massa visceral es localitzen els aparells digestiu i reproductor. Generalment, la massa visceral està protegida per una closca.
El peu és musculós i sol ser el responsable del desplaçament de l'animal.
Funcions vitals:
Alguns són carnívors (com el pop), altres herbívors (llimac) i altres filtradors (petxina).
Alguns són carnívors (com el pop), altres herbívors (llimac) i altres filtradors (petxina).
La reproducció és sempre sexual, tot i que n'hi ha de sexes separats i d'hermafrodites.
4.7 Els artròpodes
Els artròpodes presenten simetria bilateral. Tenen apèndixs articulats, com ara potes, antenes o peces bucals, i un esquelet o exoesquelet protector que permet el moviment de l'animal. El cos es divideix en segments que s'agrupen en dues o tres regions.
Classificació:
La metamorfosi:
Els insectes experimenten metamorfosi, és a dir, canvis de forma al llarg de la vida. Pot ser incompleta o completa.
