PAU 2027: 4 preguntes, per triar-ne 2.
1.- L'atmosfera
Composició de l'atmosfera
L'atmosfera terrestre està formada majoritàriament nitrogen (78%) i oxigen (20,9%), amb el 0,93 d'argó, diòxid de carboni (0,03%) i una quantitat variable de vapor d'aigua.
Estructura vertical
L'atmosfera terrestre es divideix en diverses capes superposades segons el comportament de la temperatura amb l'altitud. Aquestes capes estan separades per zones de transició anomenades pauses.
a) Troposfera (0 a 11-18 km):
És la capa més propera a la superfície terrestre. Conté gairebé tot el vapor d'aigua i el 75-90% de la massa d'aire. La temperatura disminueix uns 6,5 °C per cada quilòmetre d'altura. Aquí es produeixen tots els fenòmens meteorològics (núvols, pluges, vent). El seu límit superior és la tropopausa.
b) Estratosfera (11-18 km fins a 50 km):
La temperatura augmenta amb l'altitud a causa de l'absorció de radiació ultraviolada per la capa d'ozó (ozonosfera), situada entre els 20 i 30 km. És una capa molt estable i gairebé sense moviments verticals de aire. El seu límit superior és l'estratopausa.
c) Mesosfera (50 km fins a 80-85 km):
La temperatura torna a baixar fins a assolir els valors més freds de l'atmosfera (aproximadament -90°C a -100°C). En aquesta capa es desintegren la majoria dels meteorits quan entren a gran velocitat. El seu límit superior és la mesopausa.
d) Termosfera o Ionosfera (80-85 km fins a 500-1000 km):
La temperatura puja molt ràpidament i pot superar els 1000°C o 1500°C per la radiació solar directa. Els gasos estan ionitzats; aquí es produeixen les aurores boreals i australs i es reflecteixen les ones de ràdio. El seu límit superior és la termopausa. Funció protectora i reguladora de l'atmosfera.
e) Exosfera (més de 500-1000 km fins a 10.000 km):
És la capa més externa i menys densa. Està composta principalment per heli i hidrogen, i s'esvaeix lentament cap a l'espai exterior
2.- L'atmosfera i riscos associats.
Riscos meteorològics:
a) Naturals: Sequera, desertització, onades de calor o de fred.
- Sequera: Deficiència prolongada i anormal de precipitacions en una regió que provoca una manca severa d'aigua. Afecta directament els ecosistemes, l'agricultura, el subministrament d'aigua potable i la generació hidroelèctrica.
- Desertització: Procés de degradació de les terres en zones seques a causa exclusivament de factors naturals, com ara variacions climàtiques i sequeres persistents, que fan perdre a la terra la seva capacitat biològica i productiva.
- Onades de calor o de fred: Períodes prolongats (generalment d'un mínim de tres dies consecutius) en què les temperatures extremes es mantenen clarament per sobre (calor) o per sota (fred) dels valors mitjans habituals d'una regió determinada per a aquesta època de l'any. Suposen un risc elevat per a la salut pública, l'agricultura i el consum energètic.
b) Riscos climàtics: Ciclons, tornados, tronades, llamps, gota freda, gelades, calamarsades (calabruix)
Ciclons: Sistema meteorològic de baixa pressió atmosfèrica al voltant del qual els vents circulen en sentit antihorari (hemisferi nord) o horari (hemisferi sud). Poden ser extratropicals (associats a fronts i tempestes) o tropicals (formats sobre aigües càlides, com huracans o tifons)
Tornados: Columna vertical de vent extremadament intensa que s’extén des de la base d’un cúmulonimbus fins al terra, causada per un mesocicló.
Tronades: Fenòmen meteorològic caracteritzat per llamps, trons i precipitació intensa dins d’un cúmulonimbus. Sovint associades a tempestes convectives, poden portar calabruix i vent fort.
Llamps: Descàrrega elèctrica atmosfèrica que es produeix entre núvols o entre un núvol i la terra, causada per la separació de càrregues elèctriques dins del núvol. Són un component essencial de les tempestes elèctriques.
Gota freda: Es refereix a una DANA (Depressió aïllada en nivells alts), un sistema meteorològic que es forma quan una massa d’aire fred en altura queda aïllada sobre el mar Mediterrani càlid, generant pluges torrencials i inestabilitat.
Gelades: Fenòmen que ocorre quan la temperatura de l’aire baixa per sota de 0 °C, provocant congelació de l’aigua, plantes o superfícies. Poden ser de radiació (nits clares i sense vent) o d’advecció (entrada de masses d’aire fred)
Calamarsades: Precipitació de calabruix, formes esfèriques o fragments irregulars de gel, generat dins de núvols convectius forts amb corrents ascendents potents. Pot causar danys importants a cultius, infraestructures i persones
Activitats:
1.- Enunciat: Durant l’estiu del 2025, una onada de calor va afectar gran part de la península Ibèrica. Les temperatures màximes van superar els 42 °C en diverses zones durant cinc dies consecutius.
A partir de les dades següents:
Dia Temp.màx.(°C) Humitat relativa (%) Vel. vent (km/h)
1 40 35 10
2 42 30 08
3 43 25 12
4 41 28 15
5 42 27 09
Preguntes
Identifica el risc atmosfèric present i explica per què es considera un episodi extrem.
Indica dos impactes ambientals i dos impactes socials que pot provocar aquest fenomen.
Proposa tres mesures de prevenció o mitigació que podrien aplicar-se a nivell municipal.
Calcula la temperatura mitjana dels cinc dies i comenta si supera el llindar d’onada de calor segons l’Organització Meteorològica Mundial (OMM), que estableix un mínim de 3 dies consecutius amb temperatures per sobre del percentil 90 de la sèrie històrica.
2.- Taula resum dels riscos climàtics.
Risc climàtic / Impacte ambiental / Impacte social / mesures
3.- Sequeres històriques: https://www.wwf.es/nuestro_trabajo/agua/sequias/las_peores_sequias_de_la_historia_espana/
4.- Dana del 19 d'octubre de 2026. Observa les fotografies segÜents i identifica el risc atmosfèric, dos impactes socials i dos ambientals. I proposa tres mesures de prevenció o mitigació.
Avisos relacionats:
