3.- La hidrosfera
La hidrosfera és el conjunt format per tota l'aigua de la Terra. El seu volum és tan gran que els mars i els oceans ocupen 2/3 parts de la superfície terrestre. És per això que alguns científics denominen la Terra "planeta Aigua" o "planeta Blau".
L'aigua de la hidrosfera està repartida en dos grans compartiments: aigua oceànica (97,1%) i aigua continental (2,9%).
a) La conca hidrogràfica
És una zona de la superfície terrestre on tota l'aigua procedent de les precipitacions va a parar a una mateixa llera circulant per un sistema de drenatge comú.
b) L'aigua com a recurs.
Usos consumptius: usos agropecuaris. Usos urbans (Domèstics). Usos industrials.
Usos no consumptius: usos energètics. Usos recreatius.
4.- Hidrosfera i riscos associats
a) Naturals: Riscos litorals (onatge, corrents marins, ressaca), fluvials i torrencial (inundacions, riuades, colades de fang), glacials (allaus, esquerdes,caigudes de blocs de gel, desplaçament de grans roques, inestabilitat de pendents)
b) Per interacció humana: Subsidència per explotacions d'aqüífers, riuades, inundacions per modificació de curs fluvial i torrencial.
5.- Meteorologia
Estudia els processos que tenen lloc a la troposfera a una escala de centenars o milers de quilòmetres i en intervals de temps que comprenen entre un i diversos dies.
Els fenòmens meteorològics són el resultat del desplaçament de masses d'aire i de l'intercanvi d'energia tèrmica que s'estableix entre elles quan es troben a diferents temperatures.
La convecció és el desplaçament vertical de masses d'aire.
L'aire humit i càlid és menys dens que l'aire fred i sec i tendeix a ascendir. Els huracans, les tempestes tropicals, la gota freda i les tempestes es formen per ascens tèrmic.
Convergència: té lloc quan una confluència de dues masses d'aire en superfície les obliga a pujar. La gran pluviositat de la zona de convergència intertropical la causa aquest fenomen.
Ascens orogràfic: Es produeix quan una massa d'aire que es desplaçada es veu obligada a remuntar un relleu. L'elevada pluviositat del vessant sud de l'Himàlaia, o del vessant nord de la serralada Cantàbrica, té aquest origen.
Subsidència: És l'enfonsament d'una massa d'aire que en baixar, origina corrents descendents. L'escalfament de l'aire descendent dissipa la nuvolositat. Aquesta situació es dóna per exemple, en els anticiclons.
L'advecció és el desplaçament horitzontal de les masses d'aire.
La tendència de l'aire és de moure's en direcció nord-sud a causa de les diferències de temperatura entre les latituds més fredes i les mñes càlides.
Els vents alisis són el resultat del moviment en superfície de l'aire tropical cap a l'equador.
El flux de l'aire va des de les zones on la pressió atmosfèrica és alta (anticiclons) cap a les zones on la pressió és més baixa (depressions).
Les depressions, com també els fronts freds i càlids que hi estan associats, són el resultat d'aquestes ondulacions de la zona de superfície de contacte entre masses d'aire.
