1.- Introducció: catastrofisme i actualisme
Fins a la constatació de la tectònica de plaques com a teoria científica s'acceptava de mode general el catastrofisme per explicar els canvis que ha patit el nostre planeta.
El catastrofisme establia (durant els segles XVII i XVIII) que els paisatges geològics van sorgir a partir de catàstrofes grans i sobtades que van tenir lloc a la Terra en el passat, per causes desconegudes, i que ja no actuen.
L'actualisme estableix que tots els fenòmens geològics que succeeixen en l'actualitat també van tenir lloc en el passat.
2.- Datació de roques i els fòssils
La datació és la determinació de la data d'un succés o esdeveniment.
Per conèixer la història necessitam conèixer l'edat de les roques.
Un tall geològic és una secció vertical de terreny. Aquesta secció ens aporta molta informació sobre com era la Terra en èpoques passades. Cada capa que es pot distingir en un tall s'anomena estrat.
- Els fòssils com a instruments de datació:
Els fòssils són restes d'éssers vius mineralitzats, és a dir, convertits en pedra, i restes de la seva activitat biològica.
En general només fossilitzen les parts dures d'un organisme, però també s'han trobat parts toves i organismes sencers dins l'ambre.
També són fòssils les restes de l'activitat biològica (com els estromatòlits o copròlits) i els icnofòssils (marques que denoten la presència d'un ésser viu).
Un fòssil guia o índex és aquell que permet deduir l'edat de l'estrat en el qual es troba perquè és característic i exclusiu d'una etapa geològica determinada.
3.- El temps geològic.
3.1 Precambrià (4600 -540 Ma)
Abasta diversos eons, el Hadeà, l'Arqueà i el Proterozoic.
El Hadeà va des de l'origen de la Terra fins a l'aparició de la vida(3800 Ma).
El fòssil guia del Precambrià són els estromatòlits, formacions minerals originades per l'activitat de cianobacteris.
En la darrera etapa del Protozeroic varen aparèixer les formes vives conegudes com a la fauna d'Ediacara, grups diversos de difícil classificació degut a que no han arribat a l'actualitat. Alguens formes recorden a líquens i algues, altres a cnidaris, però podrien ser ben bé grups biològics no identificats. Tenien forma de ploma i es trobaven fixats al fons, podrien ser, parents de les actuals esponges.
3.2 Paleozoic (540 - 245 Ma)
És el primera era de l'eó Fanerozoic. El fòssil guia del Paleozoic són els trilobits (existiren del Cambrià al Permià).
Es subdivideix en Cambrià (explosió de vida cambriana amb el començament dels invertebrats). Nombrosa fauna marina d'esponges i trilobits.
Al Ordovícic es desenvolupen els cnidaris, els peixos i els mol·luscs.
Al Silurià es produeix la primera extinció massiva d'espècies, als 440 Ma (gran glaciació), i posteriorment apareixen les primeres plantes terrestres.
Al Devonià apareixen els primers fòssils d'insectes.
El Carbonífer és el període on apareixen els amfibis i es produeix la segona extinció massiva (370 Ma). A final del Carbonífer apareixen els primers rèptils.
Al Permià (250 Ma) es produeix la tercera gran extinció massiva.
3.3 Mesozoic (245 - 66 Ma)
És la segona era de l'eó Fanerozoic. Els fòssils guia són els ammonits, que són mol·luscos cefalòpodes que dominen tots els mars.
Al Triàsic apareixen els primers dinosaures i mamífers. La Terra es troba en l'etapa tectònica de Pangea. A final del període comença a fracturar-se Pangea.
En el Juràssic dominen les plantes gimnospermes com l'avet. Al final d'aquest període apareixen el aus.
En el Cretàcic (144 a 66 Ma), apareixen les gimnospermes i es produeix la quarta extinció massiva (canvi climàtic) i com a conseqüència el domini dels dinosaures. Aquest domini acaba amb la cinquena extinció massiva per l'impacte d'un gran meteorit.
3.3 Cenozoic (66 - actualitat)
És la tercera era de l'eó Fanerozoic. Els fòssils guia són els nummulits, organismes marins de closca circular.
Durant el Cenozoic es desenvolupen les aus i els mamífers.
A final del primer període, el Paleogen, i principi del Neogen, apareixen els primers primats antropoides com el Ramaphitecus (fa 20 Ma).
Com a final del Neogen i principi del Quaternari (el període actual), es produeix una edat del gel (fa 2 Ma) amb la presència d'espècies com els Mamuts i el tigre dents de sabre.
Fa 200.000 anys va apaèixer l'Homo sapiens, la nostra espècie.
