L'aparell digestiu
- Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.
- La funció de nutrició. Anatomia i fisiologia dels aparells digestiu, respiratori, circulatori i excretor.
- Alteracions més freqüents, malalties associades, prevenció d’aquestes i hàbits de vida saludables
1.- Els nutrients, els aliments i hàbits alimentaris saludables. Trastorns de la conducta alimentària.
Els nutrients són les substàncies químiques que constitueixen els aliments i que són utilitzats per les cèl·lules per tal de dur a terme les seves funcions vitals.
El procés mitjançant el qual un organisme selecciona i ingereix els aliments s'anomena alimentació. Així doncs, podem dir que aquest procés també forma part de la funció de nutrició.
Característiques dels nutrients
Els nutrients poden ser compostos orgànics o inorgànics.
• Els nutrients orgànics es caracteritzen perquè estan formats per molècules que contenen principalment carboni i formen part dels éssers vius. Els nutrients orgànics són els glúcids, els lípids, les proteïnes i les vitamines.
Els glúcids són un grup de substàncies molt extens i variat, que poden ser solubles o insolubles en aigua.
Glúcids simples o sucres. Són dolços, de color blanc i solubles en aigua.
Exemples
Glucosa: fruita, mel.
Galactosa: llet.
Glúcids complexos o polisacàrids. No són dolços ni solubles en aigua.
Exemples
Midó: llegums, cereals i tubercles.
Cel·lulosa: vegetals.
La funció dels glúcids és essencialment energètica, perquè constitueixen la reserva energètica de l’organisme que es fa servir en primer lloc. Alguns també s’encarreguen de funcions estructurals. La glucosa és el glúcid més important i la principal font d’energia de moltes cèl·lules.
Els lípids es caracteritzen per ser insolubles en aigua.
Lípids complexos o triacilglicèrids.
Aquells que a temperatura ambient es troben en estat sòlid s’anomenen greixos, i els que es troben en estat líquid, olis.
Exemples
Greixos: mantega, cansalada.
Olis: d’oliva, de gira-sol, de blat de moro.
Lípids simples.
Exemples
Colesterol: carn, formatge i rovell dels ous
La funció principal dels lípids és energètica, ja que s’acumulen a les cèl·lules del teixit adipós perquè se’n pugui disposar si cal. També tenen un paper estructural molt important en la constitució de les membranes cel·lulars.
Les proteïnes es caracteritzen per formar solucions col·loïdals, és a dir, es dispersen en forma de partícules en un mitjà aquós.
La funció principal de les proteïnes és estructural. Són imprescindibles per a la formació i el creixement de les cèl·lules i els teixits. Moltes proteïnes també tenen una funció reguladora d’alguns processos metabòlics.
Exemples
Ovoalbúmina: clara de l’ou.
Caseïna: llet.
Les vitamines són compostos d’origen lipídic o proteic necessaris en quantitats petites i que no poden ser sintetitzats per l’organisme. Una alimentació variada conté totes les vitamines necessàries.
Les vitamines tenen funció reguladora de nombrosos processos metabòlics.
Vitamines liposolubles. Es dissolen en lípids.
Exemples
Vitamina A1: rovell dels ous,
verdures i mantega.
Vitamines hidrosolubles. Es dissolen en aigua
Exemples
Vitamina C: fruites, especialment les taronges.
Els elements minerals es necessiten en quantitats molt petites en comparació amb els nutrients orgànics i l’aigua.
La funció dels elements minerals és reguladora i estructural.
L’aigua és la substància més abundant en els éssers vius i és imprescindible per al desenvolupament de la vida. L’aigua constitueix un 60-70% de la massa total del cos humà. El nostre organisme necessita una aportació diària d’1,5 a 2,5 L d’aigua que s’ingereixen per mitjà de la beguda, o bé perquè formen part dels aliments que mengem.
La funció de l’aigua és estructural, ja que infla les cèl·lules i els dóna volum, i reguladora, per exemple, de la temperatura corporal.
Exemples
Calci: llet, iogurt, formatge, fruits secs i llegums.
Fòsfor: carn, peix, marisc, llet i llegums.
Ferro: fetge, carn i rovell de l’ou.
Valor energètic dels nutrients
Com ja sabem, el manteniment de les funcions vitals i el desenvolupament de les activitats quotidianes impliquen una despesa d’energia. Una energia que només podem obtenir amb uns nutrients determinats, principalment els glúcids i els lípids.
Per a expressar el valor energètic dels nutrients i, per tant, el dels aliments que els contenen, es fan servir les unitats d’energia següents: la caloria (cal), la quilocaloria (kcal) o el quilojoule (kJ). En el quadre següent pots veure les equivalències entre elles.
1 kcal = 1 000 calories
1 kcal = 4,184 kJ
1 kJ = 0,239 kcal
1 g de glúcids .................... 15,65 kJ
1 g de lípids ........................ 38,91 kJ
1 g de proteïnes ................ 17,57 kJ
La quantitat mínima d’energia que es necessita permantenir lesfuncions vitals de l’organisme en repòs varia segons el sexe, l’edat, el pes, l'alçada i les activitats realitzades. En una situació de repòs absolut aquest valor és aproximadament de 96 kJ/kg de pes per dia en dones i de 100 kJ/kg de pes per dia en homes.
Els grups d’aliments
Els aliments són substàncies naturals o transformades que contenen els nutrients.
A més dels nutrients, els aliments també contenen altres substàncies responsables del seu color, olor, sabor i textura.
Les proporcions dels nutrients en cada aliment són molt variables. Per tant, hi ha certs aliments molt més rics en nutrients que altres. Per exemple, les fruites contenen una major quantitat de glúcids que les verdures.
Els aliments es poden classificar segons diversos criteris: l’origen, els nutrients que contenen i la funció.
La classificació més acceptada és la que agrupa els aliments amb característiques nutritives similars. D’acord amb aquesta afirmació distingim set grups d’aliments.
2.- Aparell digestiu.
Conjunt d’òrgans que intervenen en la digestió i converteixen els aliments en molècules prou petites perquè puguin ésser absorbides i passar a l’interior del cos de l’ésser viu.
Anatomia del digestiu:
a. Cavitat bucal. És la cavitat per on s'ingereix l'aliment. Interiorment està recoberta per un epiteli humit denominat mucosa bucal. En l'interior es troba la llengua i les dents, i en ella desemboquen les glàndules salivals. En els adults es distingeixen 32 dents. En cada mandíbula hi ha 4 incisius, 2 canins, 4 pre-molars i 6 molars (per a mastegar). Entre la cavitat bucal i la faringe es troben les amígdales amb funció de barrera defensiva immunològica.
b. Glàndules salivals. Hi ha tres parells de glàndules que segreguen saliva. Aquesta està constituïda per aigua, enzims digestius (ptialina i amilasa) i mucina (una substància mucosa). A causa de ella l'aliment s'humiteja, resulta més fàcil el seu deglució, s'eliminen algunes dels bacteris acompanyants i s'inicia la digestió dels glúcids.
c. Faringe. És un conducte molt curt (12cm) que va des del final de la cavitat bucal fins el principi de l'esòfag. Es comunica també amb la laringe a través de la glotis, amb les fosses nasals a través de les coanes i amb l'oïda mitjà, a través de les trompes d'Eustaqui.
d. Esòfag. És el conducte comprès entre la faringe i l'estómac. Té una longitud d'uns 25cm. A l'introduir-se en ell l'aliment s'originen contraccions i relaxacions musculars anulars (ones peristàltiques) que provoquen l'avanç del bol alimentari.
e. Estómac. És un òrgan en forma de sac d'uns 2,5 litres de capacitat i de parets molt gruixudes degut al fet que posseeix tres capes de cèl·lules musculars. En ell és pot distingir tres regions:
Regió cardíaca. És la que comunica amb l'esòfag a través de l'esfínter càrdia
Regió del fundus. És la més gran i és la que correspon a la gran curvatura.
Regió pilòrica. És la que comunica amb el duodè a través de l'esfínter pílor.
f. Fetge. És un òrgan voluminós, situat sota el pulmó dret que realitza diverses funcions. Una d'elles és segregar la bilis que s'emmagatzema en la vesícula biliar. La presència d'aliment en el duodè estimula la secreció de la bilis. La bilis és la responsable de l'emulsió dels greixos.
g. Pàncreas. És una glàndula doble ja que té una funció exocrina (secreció a l'exterior i a l'interior del tub digestiu), la de segregar el suc pancreàtic, i una funció endocrina (secreció a l'interior dels cos, és a dir a la sang), la de segregar les hormones insulina i glucagó. El suc pancreàtic passa pels canals secretors a un conducte central, el canal de Wirsung, que desemboca en l'ampul·la de Vater i d'aquí passa al duodè. Pot haver també un altre conducte cap al duodè denominat conducte de Santorini.
h. Intestí prim. És un tub d'uns 7 metres de longitud i uns 2,5 centímetres de diàmetre. En ell es pot diferenciar tres sectors denominats:
- Duodè. És la primera part de l'intestí prim. Es comunica amb l'estómac a través d'una vàlvula denominada pílor. Té una longitud d'uns 30cm. En ell s'aboquen la bilis, el suc pancreàtic i el suc intestinal procedent de les glàndules que hi ha englobades en les seves parets.
- Jejú. És la part intermèdia de l'intestí prim i també la de major grandària. Presenta moltes curvatures sobre si mateix, les anomenades nanses intestinals.
- Ili. És l'última part de l'intestí prim. Es comunica amb l'intestí.
i. Intestí gros. És la part final del tub digestiu. És un conducte d'uns 1,7 metres de llargada i uns 8 centímetres de diàmetre. En el seu interior abunden els bacteris, la denominada flora bacteriana. En ells es pot diferenciar tres trams, que són:
- Cec. És la primera part de l'intestí gruixut. El seu nom fa referència que és un conducte sense sortida (cec). Al final presenta un apèndix vermiforme (amb forma de cuc), que si no buida pot infectar-se i inflamar-se (apendicitis) i que si es perfora es produeix una infecció generalitzada (septicèmia) que pot provocar la mort.
- Colon. És la segona part de l'intestí gruixut. Aquest va des del final de l'intestí prim, l'ili, fins el recte. En l'intestí gruixut es poden diferenciar tres sectors denominats: colon ascendent, colon transvers i colon descendent.
- Recte. És l'última part de l'intestí gruixut. Finalitza en l'anus.
Les malalties de l'aparell digestiu humà:
Úlceres pèptiques no causades per bacteris. Erosions de la paret interna de l'estómac o del duodè a causa de un excés de secreció d'àcid clorhídric. Poden derivar en perforacions.
Hemorroides. Dilatació de les venes que envolten l'anus. Dificulten molt poder-se asseure.
Càlculs biliars. Dipòsits de colesterol precipitat en la vesícula biliar.
Obesitat. Augment excessiu de la capa de teixit adipós que es troba sota la pell en determinades zones. Pot deure's a un excés d'aliments o a un trastorn del metabolisme.
Anorèxia nerviosa. Alteració psíquica consistent en no voler menjar per veure's obès malgrat que en realitat s'estigui esquelètic. Pot provocar la mort per desnutrició.
Bulímia. Alteració psíquica consistent en una sensació de fam intensa que comporta grans ingestes d'aliment seguides de vòmit a causa de la sensació de culpabilitat.
Malalties infeccioses: Víriques: galteres (infecció de les glàndules salivals) i hepatitis (infecció vírica de fetge). Bacterianes: càries dental, apendicitis (infecció de l'apèndix), úlceres pèptiques (estómac i intestí), salmonelosis (diarrees), còlera (forts diarrees i vòmits). Degudes a protozous: disenteria amebiana (diarrea intermitent).
