1.- Matèria i energia als ecosistemes
1.1- Nivells tròfics
1.2- Cicles biogeoquímics de la matèria
2.- Successions ecològiques
3.- Formació del sòl
4.- Impactes al medi balear
5.- Consum d'energia i residus
1.- Matèria i energia als ecosistemes
La matèria és limitada i per aquest motiu es recicla contínuament. La trobam de forma inerta i de forma orgànica.
El biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. Un llac, un riu, una platja, el fons de l'oceà, el cim d'una muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl, i darrerament la contaminació provocada per l'home. Cada biòtop té uns factors abiòtics diferents. Per exemple, les temperatures són molt diferents en el cim d'una muntanya que en una vall.
Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen. Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic (per exemple, per la temperatura). Quan aquests límits de tolerància són superats, la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats (més tolerants a les noves condicions). Per exemple, per evitar unes temperatures massa baixes que no podrien suportar, moltes aus migren abans de l'hivern a indrets més càlids.
- Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
- Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.
Completa la informació seguint aquest enllaç i contesta el qüestionari a la teva llibreta.
. Quina diferència hi ha entre el gregarisme i la família?
. Un llop i una àguila tracten de caçar un conill en un bosc. Quin tipus de relació hi ha entre tots tres?
. Per què competeixen els individus d'una mateixa espècie?
. Digues quines són les diferències i les semblances entre el mutualisme i la simbiosi.
. Quin avantatge pot tenir per un paràsit no matar el seu hoste?
- Què és una xarxa tròfica?
- En relació als ecosistemes, defineix: productor primari, consumidor primari, consumidor secundari, descomponedors.
Poblacions
La població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un àrea determinada.
La població és la unitat bàsica per entendre com funcionen els ecosistemes.
La dinàmica de poblacions estudia com varia el nombre de components d'una població al llarg del temps i els factors que influeixen en aquest nombre.
L'efectiu (N) d'una població és el nombre total d'individus presents en una població en un moment determinat. Com que de vegades la determinació d'aquest valor és fa difícil, s'utilitza la densitat.
La densitat de població (d) és el nombre d’individus per unitat de superfície o de volum.
Si la distribució de la població és homogènia, a partir de la densitat d'una mostra es pot calcular el nombre total de la població (N) si coneixem l'àrea de distribució (N=densitat x àrea)
Dins dels límits geogràfics en els que es troba una població, els individus poden estar distribuïts a l'atzar, uniformement, o en grups.
Taxa de natalitat (b): Nombre de individus que neixen per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N).
b= (dN/dt)/N
Taxa de mortalitat (m): nombre de individus que moren per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N)
Les corbes de supervivència són una manera d'expressar la disminució numèrica en el temps d'un grup d'individus dintre de la població (extinció gradual amb el temps)
Les corbes de supervivència es divideixen en tres tipus generals:
Tipus I: els individus tendeixen a viure fins al final de la seva esperança de vida fisiològica. La mortalitat es prou baixa fins que s'arriba a la maduresa. La corba és convexa. Típica dels humans i altres mamífers (espècies amb baixa natalitat i pocs descendents, que tenen cura de les cries.)
Tipus II: la taxa de supervivència no varia amb l'edat, la mortalitat es manté constant. La corba és recta. Característica d'ocells, rosegadors, rèptils i algunes plantes anuals.
Tipus III: La mortalitat és extremadament elevada al començament de la vida. Cas de les ostres, peixos, molts invertebrats i moltes espècies vegetals, com la majoria d'arbres (especies amb molt descendents, amb escassa o nul·la atenció per part dels progenitors).
1.2- Cicles biogeoquímics de la matèria
2.- Successions ecològiques
És la seqüència ordenada dels canvis que experimenta una comunitat fins que aconsegueix arribar a un estat d'estabilitat.
Es produeix perquè els éssers vius de cadascuna de les etapes de la successió modifiquen l'ambient, que es va transformant en un més favorable per a l'existència d'altres organismes vius, cada vegada més complexos.
L'autoregulació, és la capacitat que té un propi ecosistema de mantenir-se estable, en un equilibri dinàmic, entre els factors abiòtics i biòtics. Si s'altera aquest equilibri es pot destruir l'ecosistema.
3.- Formació del sòl
El sòl és un factor mediambiental molt important per als organismes terrestres ja que la majoria de les plantes viuen ancorades al sòl, d'on obtenen l'aigua i les sals minerals que necessiten.
El sòl constitueix la superfície per on desplacen els animals terrestres i on hi viuen els descomponedors.
La formació del sòl és un procés simultani al desenvolupament d'una successió primària i comença amb la meteorització de la roca mare.
La meteorització pot ser:
- física o mecànica
- química
- biològica
Els primers éssers vius capaços de viure una roca poc o gens alterada són els líquens. Comencen a meteoritzar la roca ja que penetren i fan encletxes i alliberen CO2 que es dissol en aigua per formar àcid carbònic. Les restes orgàniques dels líquens es mesclen amb les partícules minerals per començar a formar un sòl fèrtil.
El sòl incipient pot ser colonitzat per molses, falgueres, plantes herbàcies i petits arbusts.
Les restes d'aquesta vegetació juntament amb les partícules minerals formen una capa d'humus.
Posteriorment s'instal·len espècies de gran desenvolupament.
El sòl està format per components biòtics i abiòtics. Dels abiòtics (components sòlids, líquids i gasosos) els sòlids són el 50% del volum total. Aquests sòlids, estan formats per partícules minerals i humus (matèria de color fosc, formada per la mescla de restes d'éssers vius i partícules minerals. Contribueixen a la fertilitat del sòl.
L'altre 50% del sòl el formen els porus, ocupats per aire i aigua en proporcions similars.
- El perfil del sòl:
A cada capa se l'anomena com a horitzó. Un sòl madur té diverses capes o horitzons:
A: Capa superficial de color fosc, i s'hi assenten els éssers vius, amb restes que formen l'humus.
B: Capa d'acumulació d'ions i sals que provenen de l'A, arrossegats per l'aigua.
C: Zona de contacte amb la roca mare.
4.- Impactes al medi balear
Sortida
5.- Consum d'energia i residus
L'augment poblacional de les Illes Balears dels darrers anys té uns impactes sobre el medi que es tradueixen amb un increment del consum d'energia i aigua.
