1.- Introducció
El desenvolupament sostenible és descrit sovint de forma esquemàtica mitjançant tres cercles o pilars que representen les tres dimensions que comprèn el concepte de sostenibilitat: mediambiental, social i econòmica.
En l'àmbit de la bioenergia i, en particular en el sector dels biocarburants, es desenvolupen en els darrers anys multitud d'iniciatives destinades a garantir-ne la sostenibilitat.
2.- L'energia
El panorama energètic global està dominat per les energies fòssils, amb el petroli, el carbó i el gas natural al capdavant. Aquestes fonts no només són les més utilitzades, sinó que també representen la major part del consum.
Tot i el coneixement sobre els seus efectes negatius en el medi ambient i la seva condició de ser limitades, el seu ús persisteix a causa de la infraestructura establerta i la demanda econòmica.
El consum d'energies fòssils segueix sent una realitat a la majoria dels països, encara que amb una creixent consciència sobre la necessitat de transitar cap a fonts més netes i renovables.
Fonts d'energia renovables
Les fonts d'energia renovables més usades inclouen energia hidroelèctrica, solar, eòlica i biomassa. Aquestes fonts són inesgotables i el seu impacte ambiental és considerablement menor en comparació de les fonts fòssils.
L'energia solar i eòlica han experimentat un desenvolupament tecnològic significatiu en els darrers anys, reduint costos i millorant eficiències.
La transició cap a energies netes és fonamental per enfrontar el canvi climàtic i complir els objectius de descarbonització.
A més de ser sostenibles, les renovables ofereixen l'avantatge de ser fonts descentralitzades d'energia, cosa que permet implementar-les en una àmplia varietat de contextos geogràfics.
Energia solar:
Avantatges:
1.- És una energina neta (no emissions) i renovable.
2-. La font és el sol, per tant, no s'esgota.
3.- Redueix la dependència de combustibles fòssils i disminueix les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
4.- Els costos de generació són baixos. Una vegada s'ha instal·lat la central no hi ha molt de manteniment.
Inconvenients:
1.- Dependència de la radiació solar: Hores de foscor o dies nuvolats no hi ha producció d'energia.
2.- Alt cost inicial: la inversió inicial és molt elevada.
3.- Ús de materials rars i tòxics: s'utilitzen elements com el liti, indi, gali, arsènic i cadmi.
4.- Espai requerit per a la instal·lació: Es requereix molt d'espai i a alguns llocs, com a mallorca, es destina sòl d'ús rústic per a la instal·lació d'aquests panells.
Energia eòlica:
Avantatges:
1.- És una font d'energia renovable i sostenible.
2.- Redueix la dependència de combustibles fòssils i disminueix les emissions de gasos amb efecte d'hivernacle.
3.- Pot generar ocupació en la instal·lació i manteniment de turbines eòliques.
4.- Els costos d'operació són baixos un cop s'ha instal·lat l'equip.
Inconvenients:
1-. La producció d' energia pot ser intermitent, depenent de les condicions del vent.
2-. Pot tenir un impacte visual i acústic en el paisatge.
3-. La instal·lació de parcs eòlics pot afectar la fauna local, especialment aus i ratpenats.
4.- Requereix una inversió inicial significativa per a la instal·lació de turbines.
Energia hidroeléctrica:
Avantatges:
1.- Energia renovable: És una font d' energia inagotable que utilitza l' aigua, un recurs natural.
2.- Baix impacte ambiental: Genera electricitat amb un impacte ambiental relativament baix en comparació amb els combustibles fòssils.
3.- Eficiència: Les plantes hidroelèctriques són altament eficients en la conversió d' energia.
4.- Emmagatzematge d' energia: Permet l' emmagatzematge d' energia en embassaments, la qual cosa ajuda a regular l' oferta i la demanda.
Fonts d'energia no renovables
Les fonts d'energia no renovables estan compostes principalment pel carbó, petroli i gas natural. Aquestes fonts han estat la base del desenvolupament industrial, però tenen el desavantatge de ser finites i generar emissions contaminants.
L'energia nuclear, encara que no és una font fòssil, s'inclou en aquesta categoria a causa de les preocupacions sobre els residus radioactius i els riscos associats al seu ús.
El consum d'energies fòssils segueix presentant grans reptes en termes de seguretat energètica, volatilitat de preus i, sobretot, impacte mediambiental.
3.- Els recursos naturals
Els recursos naturals són aquells elements presents en el medi natural que permeten cobrir les necessitats (biològiques i socials) de les societats humanes i que l’home pot utilitzar i aprofitar.
Aquests recursos naturals representen, a més a més, fonts de riquesa per a l’explotació econòmica. Per exemple, els minerals, el sòl, els animals i les plantes constitueixen recursos naturals que l’home pot utilitzar directament com a fonts per aquesta explotació. De la mateixa manera, els combustibles, el vent i l’aigua poden ser utilitzats com a recursos naturals per a la producció d’energia. Però la millor utilització d’un recurs natural depèn del coneixement que l’home en tingui i de les lleis que ordenen la seva conservació.
La conservació del medi ambient s’ha de considerar com un sistema de mesures socials, socioeconòmiques i tecno-productives dirigides a la utilització racional dels recursos naturals, la conservació dels complexos naturals típics, escassos o en vies d’extinció, així com la defensa del medi davant la contaminació i la degradació.
Les comunitats primitives no van exercir un gran impacte sobre els recursos naturals que explotaven, però quan es van formar les primeres concentracions de població, el medi ambient va començar a patir les primeres depredacions d’importància.
A l’època feudal va augmentar el nombre d’àrees de conreu, es va incrementar l’explotació dels boscos, i es van desenvolupar la ramaderia, la pesca i altres activitats humanes. Malgrat tot, van ser la revolució industrial i el sorgiment del capitalisme els factors que d’una manera més directa i contundent van començar a incidir en el deteriorament del medi ambient, com a conseqüència de l’acceleració dels processos de contaminació del sòl. Elements com el desenvolupament industrial, l’explotació desmesurada dels recursos naturals i el creixement demogràfic, en són bons indicadors. És per això que l’home es veu obligat a aplicar mesures urgents per a protegir els recursos naturals i garantir al mateix temps la seva pròpia supervivència.
Recursos naturals renovables i no renovables.
La diferència entre els uns i els altres ve determinada per la possibilitat que tenen els renovables de ser utilitzats un cop i un altre, sempre que l’home tingui cura de la seva regeneració.
Les plantes, els animals, l’aigua, el sòl, entre altres, constitueixen recursos renovables sempre que existeixi una preocupació real per explotar-los de tal manera que es permeti la seva regeneració natural o induïda per l’home.
Els minerals i els combustibles fòssils (petroli, carbó i gas natural) constitueixen recursos no renovables perquè van ser necessaris processos molt complexos que van tardar milers d’anys per a la seva formació. Això implica que si els utilitzem, no poden ser regenerats.
La mineria.
Mines a cel obert:
Les mines a cel obert, disposades en grans fosses amples i profundes enmig d’un paisatge nu de recursos vius, tot i comptar amb noves tecnologies que permeten millors rendiments en la velocitat d’extracció i processament del mineral, acreixen els problemes ambientals, ja que els materials de deixalla no acostumen a revertir en la recuperació del lloc.
Les pedreres (per a materials de construcció i industrials, com sorra, granit, pissarra, marbre, grava, argila, etc.) són mines de superfície molt semblant a les mines a cel obert, però l’agressió al medi ambient, que per si mateixa genera aquest tipus de mineria, s’agreuja per la seva proximitat a les zones urbanes. Les excavacions realitzades, que ja manquen de coberta vegetal, acaben convertint-se en abocadors urbans, a més d’afectar les aigües superficials i subterrànies properes a l’explotació.
La mineria per lixiviació, s’utilitzen productes químics (per exemple àcid sulfúric en el cas del coure o una solució de cianur i sodi en el cas de l’or) per dissoldre (lixiviar) els metalls en qüestió del mineral que els conté. Les solucions químiques utilitzades no només alliberen els metalls desitjats sinó que també mobilitzen altres metalls pesats (com el cadmi), per la qual cosa les aigües superficials i subterrànies solen contaminar-se.
Mines subterrànies:
A la mina subterrània s’accedeix per un pou o una rampa que desemboca en les galeries i nivells de producció, els quals estan connectats entre sí per pous inclinats. S’utilitzen perforadores i explosius per trencar la mena (la mescla de minerals de la qual es pot extreure un o més metalls)sota terra.
Generalment, aquest tipus de mineria té menor impacte ambiental que les mines a cel obert. La pertorbació en la superfície de la terra és menor, però pot igualment tenir efectes sobre l’aigua en contaminar-la amb àcids i metalls i interceptar aqüífers.
Els treballadors estan exposats a situacions encara més perilloses que els que treballen en mines a cel obert, pel risc d’enfonsaments, mala qualitat de l’aire i explosions subterrànies. Les companyies han abandonat progressivament aquest mètode per un problema de rendibilitat, tot i així, minerals tals com el carbó, níquel, zinc o plom segueixen sent, en general, extrets amb mètodes de mineria subterrània.
Avantatges:
Es tracta de minerals amb alta conducció elèctrica i de difícil accés que s’han convertit en indispensables per a la producció de tecnologia i per a la transició energètica, però que tenen un important impacte ecològic.
Lantà, neodimi i terbi, sense ells no tindríem mòbils, ni fibra òptica, ni cotxes elèctrics. Aquests són tres dels 17 elements químics que formen les anomenades terres rares, un material indispensable per a la creació de tota mena de tecnologia, de la civil a la militar, i per a la transició energètica.
Aquests elements són especialment apreciats per la seva gran capacitat com a conductors d’electricitat així com per les seves propietats magnètiques úniques. Aquestes qualitats han fet que les terres rares passin a ser ineludibles per a una economia cada vegada més digital i per a un món que busca alternatives per mitigar el canvi climàtic. S’estima que la seva demanda pot disparar-se de tres a set vegades per a l’any 2040.
Aquests materials metàl·lics s’utilitzen en ordinadors, ressonàncies magnètiques, piles i reactors nuclears, però també per a la creació de motors i bateries elèctriques, així com al voltant del 20% de totes les turbines eòliques. Això, juntament amb la no emissió de gasos contaminants, fa que les terres rares hagin sigut vistes com un puntal per a la transició cap a fonts d’energia més netes i sostenibles.