6.- Els metàfits (plantes)
7.- Els metazous (animals)
8.- Conservació de la biodiversitat
___
6.- Els metàfits (plantes)
Són organismes eucariotes, pluricel·lulars i autòtrofs.
a) Les molses i les hepàtiques. Bryophytina
Van colonitzar la Terra durant el període ordovícic, fa uns 470 Ma. No tenen arrels ni teixits conductors, depenen de la difusió de l'aigua i dels nutrients entre les cèl·lules.
b) Les falgueres i equisets. Pteridophytina
Van aparèixer en el període devonià, fa 300 Ma, van ser les primeres plantes vasculars. Durant el carbonífer van crear grans boscos, dels quals procedeixen nombrosos jaciments de carbó actuals.
c) Els espermatòfits. Spermatophytina.
Aparició de la llavor i de la flor. La llavor fa fe possible la reproducció sense necessitat d'aigua, la flor va facilitar la pol·linització i el fruit, per tant, la dispersió de les llavors.
Les gimnospermes:tenen llavors exposades en cons (pinyes). Van dominar els ecosistemes terrestres durant el mesozoic (252 Ma.).
Les angiospermes posseeixen flors i fruits. Van aparèixer en el juràssic i van experimentar una radiació adaptativa explosiva a partir del cretàcic, fa 100 Ma. Avui dominen la majoria dels ecosistemes i constitueixen la base de totes les xarxes tròfiques terrestres.
7.- Els metazous (animals)
Són organismes eucariotes, pluricel·lulars i heteròtrofs.
Van aparèixer a partir de protists colonials flagel·lats que van desenvolupar cèl·lules amb diverses funcions, cèl·lules que evolucionaren fins a transformar-se en teixits, òrgans i sistemes complexos. Dos grans grups, invertebrats i cordats.
a) Invertebrats: S'inclouen tots els animals que no tenen esquelet intern amb columna vertebral. Representen el 97% de les espècies animals que es coneixen.
Porífers: Són les esponges, són filtradors. El cos es troba cobert per nombrosos porus. Sense teixits ni òrgans.
Cnidaris: Són les meduses i les anèmones. Tenen simetria radial. No tenen anus. Tenen tentacles amb cèl·lules urticants.
Platihelmints: Són els cucs plans. El seu tub digestiu no té anus, no tenen aparell circulatori ni respiratori.
Nematodes: Són els cucs rodons. Tenen el cos cilíndric amb cutícula. Tenen l'aparell digestiu complet. Sense aparell circulatori.
Anèl·lids: Són els cucs segmentats en metàmers. Aparell respiratori, circulatori i excretor.
Mol·luscs: Són els caragols, bivalves i pops. Tenen el cos tou, no segmentat, sovint amb closca. Tenen el peu muscular. Tenen aparell digestiu, circulatori i excretor.
Artròpodes: Són els insectes, crustacis i aràcnids. És el fílum més divers, es caracteritzen per tenir un exoesquelet quitinós i apèndix articulats.
Equinoderms: Són les estrelles i els eriçons de mar. El seu esquelet és dèrmic, tenen simetria pentaradial.
b) Cordats: Animals que presenten notocordi i arcs branquials en alguna etapa del seu desenvolupament.
Condrictis: són els peixos amb esquelet cartilaginós i fenedures branquials externes. P.ex. tauró.
Osteïctis: Són peixos amb esquelet ossi i brànquies protegides per un opercle. P.ex. truita
Tetràpodes: Amfibis, Sauròpsids, Mamífers. Són vertebrats amb 4 extremitats que van colonitzar el medi terrestre.
Els amfibis tenen els ous anamniòtic (sense closca), depenen de l'aigua per a la reproducció.
Els sauròpsids tenen ous amniòtics que permeten el desenvolupament embrionari fora de l'aigua. Són els rèptils i els ocells.
Els mamífers presenten glàndules mamàries, pèl i endotèrmia.
8.- Conservació de la biodiversitat
La biodiversitat es defineix com la variabilitat d'organismes vius de tots els ecosistemes terrestres, marins i aquàtics, així com els complexos ecològics de què formen part; inclou la diversitat dins de cada espècie, entre les espècies i dins dels ecosistemes.
UICN i llistes vermelles: Fundada el 1964, la Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la Unió Internacional per a la Conservació de la Natura ha evolucionat per convertir-se en la font d'informació més exhaustiva del món sobre l'estat de conservació global d'espècies d'animals, fongs i plantes.
Activitat: Cerca 5 espècies extintes, 5 espècies en "perill crític" i 5 espècies en estat "vulnerable".
La recuperació del linx ibèric
Linx pardinus és una espècie de mamífer carnívor endèmic de la península Ibèrica que va ser considerat per la UICN com un dels felins més amenaçats del món. La seva àrea de distribució él el sud-oest de la península Ibèrica, entre Portugal i Espanya.
És conegut internacionalment per l'èxit de la seva recuperació. L'any 2002 només en quedava un centenar d'exemplars i es considerava que es trobava en perill crític. Gràcies als projectes de recuperació, s'ha aconseguit que l'any 2025 n'hi hagi més de 1600 exemplars, i per aquest motiu l'espècie es troba en estat de conservació vulnerable.
Biodiversitat i conservació: eines digitals.
El GBIF: sistema global per a la biodiversitat. Bioatles: Eina Balear per a l'estudi de la biodiversitat.
Prova escrita (Criteris 1 i 2)
