La reproducció humana
1.- Característiques
2.- L'aparell reproductor femení
3.- L'aparell reproductor masculí
4.- El cicle biològic humà
5.- Tècniques de reproducció assistida. mètodes anticonceptius i malalties.
__
1.- Característiques
La reproducció humana igual que la resta de mamífers té reproducció sexual.
Hi ha dos sexes diferenciats, el sexe femení i el sexe masculí. A l'aparell femení es formen els gàmetes femenins (òvuls) i a l'aparell masculí els gàmetes masculins (espermatozoides).
La determinació del sexe es cromosòmica, és a dir, ve definida pels cromosomes sexuals. Cromosoma X i Y.
El cariotip (conjunt de cromosomes) del sexe femení es caracteritza per la presència de dos cromosomes X.
El cariotip del sexe masculí té un cromosoma X i un Y.
La fusió dels gàmetes es diu fecundació, que és interna, i és produeix a l'interior dels conductes sexuals femenins.
Existeix dimorfisme sexual, això vol dir, que els individus adults de sexe diferent presenten diferències observables en la fisonomia externa.
Activitats
llegeix el punt 1 de la unitat, resumeix-ho a la teva llibreta i cerca informació per a contestar aquestes preguntes:
- Què és la reproducció?
- Què és la reproducció sexual?
- Quins són els cromosomes sexuals?
- Explica com és la determinació del sexe a l'espècie humana? Coneixes algun altre tipus de determinació del sexe?
- Què són els gàmetes? com s'anomenen a l'espècie humana?
- Què és el cariotip?
- Què és el dimorfisme sexual? posa exemples de l'espècie humana i d'una altra espècie.
2.- L'aparell reproductor femení
Està integrat per les gònades femenines o ovaris, els conductes sexuals i els òrgans genitals externs o vulva.
2.1 Els ovaris
Són dos òrgans parells, situats a la part inferior de la cavitat abdominal. La seva funció és la de fabricar els gàmetes femenins, els òvuls, i produir les hormones femenines: estrògens i progesterona.
En l'anatomia de l'ovari es pot diferenciar l'escorça i la medul·la.
Les trompes de fal·lopi són dos conductes parells que envolten els ovaris i desemboquen a l'úter.
Vagina: És un conducte musculós i elàstic que comunica el cèrvix amb l'exterior.
Vulva: És la regió genital externa. Està formada pels llavis majors i menors, el clítoris i els orificis uretral i vaginal.
3.- L'aparell reproductor masculí
Està integrat per les glàndules sexuals masculines (testicles), el penis, els conductes sexuals i les glàndules annexes.
Els testicles:
Són dos òrgans parells situats a l'exterior de la cavitat abdominal. Es troben dins la bossa escrotal o escrot.
Està constituït per la unió de milions de túbuls seminífers, on es fabriquen els gàmetes masculins (espermatozoides) i es produeixen les hormones masculines com la testosterona.
El penis:
És un òrgan que té la funció d'introduir els espermatozoides a l'interior de la vagina. Està constituït per teixit erèctil, un tipus de teixit connectiu proveït d'unes llacunes que s'omplen de sang durant l'erecció.
A la part dorsal hi ha dues masses de teixit erèctil anomenades cossos cavernosos.
Conductes sexuals:
Són les vies a través dels quals els espermatozoides arriben a l'exterior.
Conductes deferents: surten dels epidídims i desemboquen en la uretra.
Uretra: Conducte pel que s'expulsen a l'exterior el semen i l'orina.
Epidídims: Són dos conductes, llargs i replegats. adherits a la part superior dels testicles, és on s'emmagatzemen els espermatozoides.
Glàndules annexes:
Secretren als conductes sexuals substàncies que es barregen amb els espermatozoides, i formen el semen.
Inclouen les vesícules seminals (fluid seminal que produeix espermatozoides), la pròstata (produeix fluid prostàtic que activa els espermatozoides) i les glàndules de Cowper (base penis, fluid lubrificant).
4.- El cicle biològic humà
És el conjunt d'etapes que travessa un ésser humà, des de l'estat de zigot, fins que es converteix en un individu adult capaç de generar gàmetes i reproduir-se.
- Gametogènesi: formació de gàmetes, òvuls i espermatozoides.
- Fecundació: unió dels gàmetes i formació del zigot (primera cèl·lula del nou organisme).
- Desenvolupament embrionari: són quatre etapes,
. Segmentació: divisió del zigot per formar l'embrió incipient en estat de mòrula i més endavant de blastocit.
. Nidació: És la implantació del blastocit a l'endometri.
. Placentació: És la formació de la placenta.
. Gestació: és el període durant el qual es completen tots els processos fisiològics de creixement i desenvolupament de l'embrió, i més endavant del fetus (s'anomena així a l'embrió (és el resultat de la divisió i diferenciació del zigot fins a la vuitena setmana) a partir de la vuitena setmana), a l'interior de l'úter matern.
- Part: Quan culmina el desenvolupament embrionari es produeix el naixament o part.
- Desenvolupament post embrionari: És l'etapa de creixement i desenvolupament que s'inicia després del naixement fins arribar a l'edat adulta.
4.1 Gametogènesi
És el procés de formació dels gàmetes: ovogènesi i espermatogènesi. Els gàmetes tenen la meitat dels cromosomes (23, són haploides) que una cèl·lula somàtica (46, són diploides).
- Espermatogènesi:
Té lloc a la paret dels túbuls seminífers. La producció d'espermatozoides es contínua.
- Ovogènesi:
Es produeix als fol·licles ovàrics. A cada fol·licle conté un ovòcit que es transforma en òvul.
La menarquia és la primera menstruació i la formació d'òvuls els produeix de manera cíclica i alternativa en tots dos ovaris, en un procés anomenat cicle ovàric.
El nucli conté 23 cromosomes.
- El cicle ovàric i cicle menstrual:
Els dos cicles tenen una durada mitjana de 28 dies i estan regulats per hormones.
L'hormona FSH actua sobre els ovaris estimulant la maduració d'un fol·licle i del seu ovòcit. El fol·licle en créixer allibera estrògens.
Concideix amb la fase menstrual, que dura entre 5 i 7 dies. Si no té lloc la fecundació el cos luti degenera i deixa de produir progesterona, es desprèn l'endometri i s'inicia la menstruació. És una etapa poc fèrtil.
Fase d'ovulació: Es produeix el dia catorzè, coincidint amb els nivells màxims de les hormones FSH i estrògens.
S'allibera hormona LH que provoca la ruptura del fol·licle madur i l'alliberament de l'òvul cap a les trompes de fal·lopi.
També s'anomena fase estrogènica, comença quan acaba la menstruació fins que es produeix l'ovulació. Els estrògens fan que l'endometri es reconstrueixi i s'engruixi. És una etapa fèrtil.
Fase Lútia: Des de l'ovulació fins al primer dia de menstruació. El fol·licle es converteix en el cos luti i segrega progesterona per l'acció de l'hormona LH.
Des del moment de l'ovulació fins a l'inici de la nova menstruació. La progesterona secretada pel cos luti indueix el màxim engruiximent de l'endometri, i el prepara per a albergar el possible òvul fecundat. La darrera part d'aquesta fase és poc fèrtil.
4.2 Fecundació
Procés pel qual es fusionen un òvul i un espermatozoide, donant lloc al zigot.
La fecundació és interna i té lloc a les trompes de fal·lopi de l'aparell reproductor femení.
4.3 Desenvolupament embrionari
Després de la fecundació es donen les etapes de segmentació, nidació, placentació i gestació.
- Segmentació i nidació:
Aquesta primera setmana el zigot baixa per la trompa de fal·lopi mentre que es comença a dividir per formar un embrió.
A l'úter arriba en estat de blastocit i s'implanta a una llacuna de l'endometri (nidació).
- Placentació:
És el procés de formació de la placenta,cordó umbilical i bossa amniòtica.
La placenta és un òrgan format per la paret de l'endometri. Fa les funcions de respiració, nutrició i excreció durant el desenvolupament de l'embrió i del fetus.
El cordó umbilical connecta amb l'embrió. Els vasos sanguinis transporten nutrients, oxigen i residus entre la placenta i l'embrió o fetus.
La bossa amniòtica és una membrana que es desenvolupa a partir d'una capa de cèl·lules anomenada amni. La seva funció és de protecció front a la dessecació i els cops.
- Gestació:
És el període de temps intrauterí, d'unes 40 setmanes en el qual es formen i maduren tots els òrgans i s'incrementa el pes i la mida.
4.4 El part
És la sortida del fetus i la placenta a l'exterior a través de la vagina.
- Dilatació:
S'inicia amb les contraccions de l'úter provocades per l'hormona hipofisiària oxitocina.
La bossa amniòtica es trenca i es vessa el líquid amniòtic.
Té una durada d'entre 8 i 12 hores.
- Expulsió:
Les contraccions empenyen el fetus cap a l'exterior a través del coll de l'úter i la vagina, a l'exterior es talla el cordó umbilical. Això té una durada d'uns 30 minuts.
- Deslliurament:
És l'expulsió de la placenta i el cordó umbilical. Es produeix entre 15 i 30 minuts després de l'expulsió del nadó.
4.5 Desenvolupament postembrionari
Comença des del naixement fins a l'edat adulta.
Infantesa: Creixement de l'organisme.
Adolescència i joventut: comença amb la pubertat, provocant canvis en el cos i arribant a la maduresa sexual, arribant a l'edat adulta.
5.- Tècniques de reproducció assistida. mètodes anticonceptius i malalties.
- Tècniques de reproducció assistida
Inseminació artificial: El semen, que conté espermatozoides, es diposita directament a l'interior de l'úter mitjançant una xeringa. La resta, transcorre de forma natural.
Fecundació in vitro: Comença amb l'extracció dels òvuls, que s'incuben amb espermatozoides in vitro.
El procés embrionari s'inicia al laboratori i s'implanten els embrions en estat blastocits a l'endometri uterí.
- Mètodes anticonceptius: Tenen la funció d'evitar l'embaràs en la dona.
Mètodes quirúrgics: Lligadura de trompes (es lliguen i seccionen les trompes de fal·lopi), vasectomia (es lliguen i seccionen els conductes deferents).
Químics hormonals: Administració d'estrògens i progesterona que impedeixen l'ovulació.
Mètodes barrera: Preservatiu masculí i femení, diafragma (semiesfera de làtex que es col·loca al fons de la vagina), dispositiu intrauterí (DIU, estructura de plàstic i coure que s'implanta a l'úter, és tòxic per a espermatozoides).
Mètodes químics espermicides: Substàncies químiques amb consistència de gel que maten els espermatozoides.
- Malalties:
Les malalties de transmissió sexual (MTS), afecten per igual als dos sexes i s'adquireixen per contacte o relació sexual amb persones infectades.
MTS bacterianes: Gonorrea, clamidiosi i sífilis.
MTS víriques: Herpes genital i papiloma humà.
