1.- Origen i classificació de la vida a la Terra.
a) A partir del brou primordial
L'any 1922 el bioquímic rus Oparin va proposar la teoria de l'origen de la vida a la Terra a partir del brou primordial.
Les primeres molècules es varen formar a partir dels gasos de l'atmosfera primitiva per l'acció de les descàrregues elèctriques de les tempestes i de la llum ultraviolada del Sol.
Stanley Miller fou el primer en comprovar la hipòtesi al laboratori.
Aquestes biomolècules, al llarg del temps interactuaren i guanyaren complexitat fins a formar les primeres cèl·lules.
Actualment hi ha dos models que ho expliquen:
- hipòtesi metabòlica (membrana)
- RNA: a l'atzar que es repliquen
b) Panspèrmia
Aquesta teoria afirma que unes formes de vida diminutes, escapades de qualque planeta, es varen desplaçar a la deriva per l'espai i varen inocular la vida a diferents parts de la galàxia.
- Quins tipus d'organismes podrien ser compatibles amb aquest sistema de dispersió?
- Què són els liquens?
- Llegeix aquest article i explica si els liquens podrien viatjar d'un planeta a un altre.
A partir de l'article anterior:
- En què consisteix l'experiment Lithopanspermia space?
Classificació
- Què és la taxonomia?
- Què és un regne a Biologia?
- Què és un filum?
- En què consisteix la nomenclatura binomial de les espècies?
Concepte biològic d'espècie: és un grup d’organismes que es poden encreuar entre ells i donar descendència fèrtil. Quan no es pot aplicar (bacteris, fòssils,...) s'utilitza el concepte morfològic que fa referència a un grup d’organismes que comparteixen unes característiques morfològiques determinades.
Animals:
2.- Teories evolutives
a) Fixisme i catastrofisme
El fixisme defensa que les espècies són invariables i que varen ser creades al començament dels temps.
Els fòssils es consideraven capricis de la natura (pedres que pareixen organismes vius), o espècies que varen desaparèixer per catàstrofes naturals.
El catastrofisme consisteix en les successives creacions i destruccions de la vida.
b) La teoria de Lamarck
Lamarck, al segle XVIII, va proposar una teoria evolutiva, desenvolopant aquests postulats:
- Els éssers vius tenen una tendència innata al perfeccionament, que permet que s'adaptin als diferents ambients.
- Llei de l'ús i el desús dels òrgans: Els canvis als ambients fan que es desenvolupin més o menys determinats òrgans.
- La funció crea l'òrgan: Davant d'una nova necessitat es pot originar un òrgan nou.
- Herència dels caràcters adquirits.
c) Les teories darwinistes
A mitjan segle XIX, Darwin va proposar la teoria d'evolució biològica per selecció natural.
Arguments:
- Els éssers vius es reprodueixen però no tota la descendència sobreviu.
- Totes les poblacions estan formades per individus amb petites diferències hereditàries.
- Sobreviuen els més aptes o més ben adaptats a l'ambient que els envolta.
- La naturalesa selecciona individus amb peculiaritats hereditàries.
- Els supervivents transmeten a la descendència els caràcters adaptatius favorables.
Exemples dels pinsans i de les tortugues terrestres.
d) Neodarwinisme
Es coneix com a teoria sintètica de l'evolució, suma al darwinisme els coneixements de genètica i altres ciències biològiques.
Les mutacions i la selecció natural es complementen entre sí.
3.- Evolució
Vestigials: estructura ancestral que ja no te la seva funció original.
- Les proves biogeogràfiques
Mecanismes evolutius:
- Mutació
Són els canvis en el material genètic (ADN) d'un ésser viu. Proporcionen nous gens que són l'origen de les deficiències entre individus (variabilitat). Quan les mutacions es produeixen a les cèl·lules que formen gàmetes, aquestes passen a la descendència.
Sempre es produeixen a l'atzar, causant un benefici, perjudici, o no afecten.
Exemples: una mutació va originar el pelatge blanc de les llebres de les neus.
Exemples: el color blau i verd dels ulls, es deu a una mutació en la que hi ha un dèficit de melanina en la proteïna P.
Moltes de les mutacions són silencioses, és a dir, no afecten al codi de la proteïna que codifiquen.
Relacionat amb la selecció natural i les mutacions, apareix el sSaltacionisme o equilibri puntuat. És una interpretació paleontològica d'Eldredfe i Gould (1970), que defensa que les espècies viuen durant milions d'anys en "equilibri" i en poc temps sorgeixen moltes novetats evolutives. Això explica els bots que hi trobam el registre fòssil.
- Recombinació genètica
Durant la meiosi, l'entrecreuament dels cromosomes homòlegs i la seva distribució a l'atzar, produeix gàmetes diferents entre sí.
- Variabilitat i selecció natural
La mutació i recombinació que es produeix als organismes d'una població és una gran font de variabilitat. La selecció natural actuarà sobre aquesta variabilitat.
- Especiació
És el procés de formació de noves espècies per acumulació de petits canvis. Per a que hi hagi especiació hi ha d'haver aïllament genètic.
Ha de produir-se:
a) Aïllament geogràfic, és a dir, apareix una barrera que impedeix l'aparellament.
b) Apareixen mecanismes d'aïllament que eviten l'intercanvi de gens. Per exemple floració en diferent moment.
3.- Origen de l'ésser humà
Rift Valley: Canvi climàtic i l'origen dels homínids. Lucy.
Els homínids:
