1.- Què és la vida?
2.- Com va aparèixer la vida a la Terra? Què és la Panspèrmia?
a) Origen de la vida a la Terra:
- Què és un organisme autòtrof?
- Què és un organisme heteròtrof?
- En què consistia l'experiment de Stanley Miller?
. Amoníac, vapor d'aigua, metà i hidrògen
- A on penses que es més probable que s'originàs la vida a la Terra? Explica-ho breument.
Què es pensa actualment?
- hipòtesi metabòlica (membrana)
- RNA: a l'atzar que es repliquen
b) Panspèrmia:
- Què és la panspèrmia?
- Quins tipus d'organismes podrien ser compatibles amb aquest sistema de dispersió?
- Què són els liquens?
- Llegeix aquest article i explica si els liquens podrien viatjar d'un planeta a un altre.
A partir de l'article anterior:
- En què consisteix l'experiment Lithopanspermia space?
- Quins són els autors de l'estudi?
- Si tinguessis un dubte sobre l'article en quin e-mail podries contactar?
- Fixa't en la primera referència per ordre alfabètic, per què penses que a un article tan actual es referencia un treball de 1903?
- En quin aparell s'estudia la fluorescència de la clorofil·la?
- Com s'obtenen les imatges TEM? cerca informació sobre aquesta tècnica
Ampliació: llegeix aquest article i explica la relació que té amb la panspèrmia.
3.- Classificació de la vida a la Terra.
- Què és la taxonomia?
- Què és un regne a Biologia?
- Què és un filum?
- En què consisteix la nomenclatura binomial de les espècies?
Porífers (Phylum Porifera)
Cnidaris (Phylum Cnidaria)
Platihelmints (Phylum Platyhelminthes)
Mol·luscs (Phylum Mollusca)
Anèl·lids (Phylum Anellida)
Nemàtodes (Phylum Nematoda)
Artròpodes (Phylum Arthropoda)
Equinoderms (Phylum Equinodermata)
Cordats (Phylum Chordata)
4.- Evolució
La quantitat total d'espècies diferents que habiten la Terra podria arribar a 30 o 50 milions. Per tant, es creu que desconeixem un 75% de les espècies existents.
Totes les espècies procedeixen d'avantpassats comuns, les restes dels quals, els fòssils, han quedat tancats en roques.
Com ha estat possible passar del tímid origen de la vida que va aparèixer fa 3.450 milions d'anys a la increïble varietat actual?: L'evolució.
Investiga i contesta a la teva llibreta utilitzant el chromebook:
- Què és l'evolució?
- Què és la paleontología?
- Hi ha proves de l'evolució? En cas afirmatiu fes un recull d'aquestes proves i intenta establir categories.
Les proves biològiques, com la disposició i estructura dels ossos i òrgans vestigials. Investiga i fes un dibuix a la teva llibreta sobre la disposició dels ossos de les extremitats del ratpenat, la balena i l'ésser humà.
Investiga: En relació a l'evolució, què vol dir homòleg? i anàleg? posa un exemple de cada. Redacta-ho a la teva llibreta.
Una altra prova biològica és el fet de que tots els organismes vius tinguin el mateix sistema de trasmissió de la informació: el DNA. I comparteixin les mateixes proteïnes i reaccions químiques.
Homòlegs: mateix origen embriològic
Anàlegs: diferent origen embriològic, mateixa funció
Vestigials: estructura ancestral que ja no te la seva funció original.
En què consisteixen aquestes proves:
- Les proves paleontològiques
- Les proves moleculars: Pràctica arbres filogenètics
- Les proves biogeogràfiques
La biogeografia és la ciència que estudia la distribució de les espècies i les biocenosi sobre la Terra, així com les seves causes i relacions de parentesc.
5.- Origen de l'ésser humà
Rift Valley: Canvi climàtic i l'origen dels homínids. Lucy.
Els homínids:
Prova escrita part 1 de la Unitat.
Llegeix i resumeix el text a la teva llibreta i contesta els dos qüestionaris:
6.- Ecosistemes i poblacions
Qüestionari:
Treball d'investigació:
a)Fes una carpeta al teu drive anomenada "Macroliquens_Valldemossa"
b)Fes una subcarpeta que s'anomeni "Bibliografia_macroliquens"
c)A aquesta carpeta hi has de posar en format pdf articles científics que trobis sobre aquest temes: macrolíquens epífits, líquens de mallorca, vegetació de la Serra de Tramuntana
d) Crea un document de text a la carpeta "Macroliquens_Valldemossa" anomenat "glossari", aquí hi has d'anar apuntant totes aquelles paraules que no entenguis i el seu significat, han d'anar ordenades alfabèticament.
e) Crea un document de text a la carpeta del treball.
Començam la introducció del treball, ja que el resum el farem al final.
- Les proves embriològiques: La ontogènia recapitula la filogènia.
5.- Origen de l'ésser humà
Rift Valley: Canvi climàtic i l'origen dels homínids. Lucy.
Fa 11 MA, degut als movimients tectònics es va produir un canvi climàtic. Canviant la vegetació predominant, se tipus selvàtic a sabana.
Els homínids:
Entenem per homínids a totes les espècies que varen aparèixer en la nostra línia evolutiva després de la divergència del ximpancé, fa 6 MA.
Prova escrita part 1 de la Unitat.
Llegeix i resumeix el text a la teva llibreta i contesta els dos qüestionaris:
6.- Ecosistemes i poblacions
Un ecosistema és una unitat formada per una comunitat d'éssers vius (la biocenosi) i el lloc físic on aquests éssers vius viuen i es relacionen (el biòtop)
L'ecosistema més gran és la biosfera, que inclou tots els organismes vius de la Terra. És un ecosistema que agrupa tota la resta d'ecosistemes del món.
Dintre d'un ecosistema, els individus d'una mateixa espècie formen poblacions. El conjunt de diferents poblacions de un ecosistema rep el nom de comunitat. Dos conceptes molt relacionats amb el d'ecosistema són el d'habitat i el de nínxol ecològic. L'habitat és el lloc físic d'un ecosistema on viu una espècie i on es troba adaptada. El nínxol ecològic és la funció que desenvolupa l'espècie dintre de l'ecosistema, és a dir, com es relaciona amb la resta de la comunitat. Més a l'enllaç.
- Quins són els dos components d'un ecosistema?
- Quines són les diferències entre aquests dos components?
- Són tots els ecosistemes igual de grans? Posa exemples.
- Podem considerar la Terra com un ecosistema? Justifica la resposta.
- Perquè diem que la biosfera és l'ecosistema més gran de la Terra?
- Digues la diferència entre els conceptes de població i el de comunitat.
- Quina diferència hi ha entre el concepte d'habitat i el de biòtop?
Él biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. Un llac, un riu, una platja, el fons de l'oceà, el cim d'una muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl, i darrerament la contaminació provocada per l'homes. Cada biòtop té uns factors abiòtics diferents. Per exemple, les temperatures són molt diferents en el cim d'una muntanya que en una vall.
Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen. Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic (per exemple, per la temperatura). Quan aquests límits de tolerància són superats, la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats (més tolerants a les noves condicions). Per exemple, per evitar unes temperatures massa baixes que no podrien suportar, moltes aus migren abans de l'hivern a indrets més càlids.
La biocenosi: Quan una àguila caça a un conill, quan dos cervols mascles lluiten per veure qui es reprodueix amb les femelles o quan dos arbres competeixen per la llum del sol, estem veient com sers vius de la mateixa o diferent espècie es relacionen entre ells. Dintre d'un ecosistema els individus s'ajuden entre ells, competeixen per l'aliment o la reproducció, depreden altres individus, etc. Segons si els individus que es relacionen entre ells són de la mateixa espècie o no hi ha dos tipus de relacions:
- Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
- Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.
Completa la informació seguint aquest enllaç i contesta el qüestionari a la teva llibreta.
. Quina diferència hi ha entre el gregarisme i la família?
. Un llop i una àguila tracten de caçar un conill en un bosc. Quin tipus de relació hi ha entre tots tres?
. Per què competeixen els individus d'una mateixa espècie?
. Digues quines són les diferències i les semblances entre el mutualisme i la simbiosi.
. Quin avantatge pot tenir per un paràsit no matar el seu hoste?
- Què és una xarxa tròfica?
- En relació als ecosistemes, defineix: productor primari, consumidor primari, consumidor secundari, descomponedors.
Poblacions
La població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un àrea determinada.
La població és la unitat bàsica per entendre com funcionen els ecosistemes.
La dinàmica de poblacions estudia com varia el nombre de components d'una població al llarg del temps i els factors que influeixen en aquest nombre.
L'efectiu (N) d'una població és el nombre total d'individus presents en una població en un moment determinat. Com que de vegades la determinació d'aquest valor és fa difícil, s'utilitza la densitat.
La densitat de població (d) és el nombre d’individus per unitat de superfície o de volum.
Si la distribució de la població és homogènia, a partir de la densitat d'una mostra es pot calcular el nombre total de la població (N) si coneixem l'àrea de distribució (N=densitat x àrea)
Dins dels límits geogràfics en els que es troba una població, els individus poden estar distribuïts a l'atzar, uniformement, o en grups.
Taxa de natalitat (b): Nombre de individus que neixen per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N).
b= (dN/dt)/N
Taxa de mortalitat (m): nombre de individus que moren per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N)
Les corbes de supervivència són una manera d'expressar la disminució numèrica en el temps d'un grup d'individus dintre de la població (extinció gradual amb el temps)
Les corbes de supervivència es divideixen en tres tipus generals:
Tipus I: els individus tendeixen a viure fins al final de la seva esperança de vida fisiològica. La mortalitat es prou baixa fins que s'arriba a la maduresa. La corba és convexa. Típica dels humans i altres mamífers (espècies amb baixa natalitat i pocs descendents, que tenen cura de les cries.)
Tipus II: la taxa de supervivència no varia amb l'edat, la mortalitat es manté constant. La corba és recta. Característica d'ocells, rosegadors, rèptils i algunes plantes anuals.
Tipus III: La mortalitat és extremadament elevada al començament de la vida. Cas de les ostres, peixos, molts invertebrats i moltes espècies vegetals, com la majoria d'arbres (especies amb molt descendents, amb escassa o nul·la atenció per part dels progenitors).
Él biòtop és el medi físic on es troba l'ecosistema. Un llac, un riu, una platja, el fons de l'oceà, el cim d'una muntanya o una vall són exemples de biòtops. Els factors físics i químics que determinen les característiques d'un biòtop s'anomenen factors abiòtics. Exemples de factors abiòtics són l'aigua present al biòtop, el clima, les característiques del sòl, i darrerament la contaminació provocada per l'homes. Cada biòtop té uns factors abiòtics diferents. Per exemple, les temperatures són molt diferents en el cim d'una muntanya que en una vall.
Els organismes s'han d'adaptar als factors abiòtics que es donen al biòtop on viuen. Cada espècie presenta uns límits de tolerància màxims i mínims per cada factor abiòtic (per exemple, per la temperatura). Quan aquests límits de tolerància són superats, la conseqüència és la mort o migració o supervivència dels individus més ben adaptats (més tolerants a les noves condicions). Per exemple, per evitar unes temperatures massa baixes que no podrien suportar, moltes aus migren abans de l'hivern a indrets més càlids.
La biocenosi: Quan una àguila caça a un conill, quan dos cervols mascles lluiten per veure qui es reprodueix amb les femelles o quan dos arbres competeixen per la llum del sol, estem veient com sers vius de la mateixa o diferent espècie es relacionen entre ells. Dintre d'un ecosistema els individus s'ajuden entre ells, competeixen per l'aliment o la reproducció, depreden altres individus, etc. Segons si els individus que es relacionen entre ells són de la mateixa espècie o no hi ha dos tipus de relacions:
- Relacions intraespecífiques: entre individus de la mateixa espècie.
- Relacions interespecífiques: entre individus de diferents espècies.
Completa la informació seguint aquest enllaç i contesta el qüestionari a la teva llibreta.
. Quina diferència hi ha entre el gregarisme i la família?
. Un llop i una àguila tracten de caçar un conill en un bosc. Quin tipus de relació hi ha entre tots tres?
. Per què competeixen els individus d'una mateixa espècie?
. Digues quines són les diferències i les semblances entre el mutualisme i la simbiosi.
. Quin avantatge pot tenir per un paràsit no matar el seu hoste?
- Què és una xarxa tròfica?
- En relació als ecosistemes, defineix: productor primari, consumidor primari, consumidor secundari, descomponedors.
Poblacions
La població és el conjunt d'individus de la mateixa espècie que viuen en un àrea determinada.
La població és la unitat bàsica per entendre com funcionen els ecosistemes.
La dinàmica de poblacions estudia com varia el nombre de components d'una població al llarg del temps i els factors que influeixen en aquest nombre.
L'efectiu (N) d'una població és el nombre total d'individus presents en una població en un moment determinat. Com que de vegades la determinació d'aquest valor és fa difícil, s'utilitza la densitat.
La densitat de població (d) és el nombre d’individus per unitat de superfície o de volum.
Si la distribució de la població és homogènia, a partir de la densitat d'una mostra es pot calcular el nombre total de la població (N) si coneixem l'àrea de distribució (N=densitat x àrea)
Dins dels límits geogràfics en els que es troba una població, els individus poden estar distribuïts a l'atzar, uniformement, o en grups.
Taxa de natalitat (b): Nombre de individus que neixen per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N).
b= (dN/dt)/N
Taxa de mortalitat (m): nombre de individus que moren per unitat de temps (dN/dt) respecte la població inicial (N)
Les corbes de supervivència són una manera d'expressar la disminució numèrica en el temps d'un grup d'individus dintre de la població (extinció gradual amb el temps)
Les corbes de supervivència es divideixen en tres tipus generals:
Tipus I: els individus tendeixen a viure fins al final de la seva esperança de vida fisiològica. La mortalitat es prou baixa fins que s'arriba a la maduresa. La corba és convexa. Típica dels humans i altres mamífers (espècies amb baixa natalitat i pocs descendents, que tenen cura de les cries.)
Tipus II: la taxa de supervivència no varia amb l'edat, la mortalitat es manté constant. La corba és recta. Característica d'ocells, rosegadors, rèptils i algunes plantes anuals.
Tipus III: La mortalitat és extremadament elevada al començament de la vida. Cas de les ostres, peixos, molts invertebrats i moltes espècies vegetals, com la majoria d'arbres (especies amb molt descendents, amb escassa o nul·la atenció per part dels progenitors).
_________
Treball d'investigació:
a)Fes una carpeta al teu drive anomenada "Macroliquens_Valldemossa"
b)Fes una subcarpeta que s'anomeni "Bibliografia_macroliquens"
c)A aquesta carpeta hi has de posar en format pdf articles científics que trobis sobre aquest temes: macrolíquens epífits, líquens de mallorca, vegetació de la Serra de Tramuntana
d) Crea un document de text a la carpeta "Macroliquens_Valldemossa" anomenat "glossari", aquí hi has d'anar apuntant totes aquelles paraules que no entenguis i el seu significat, han d'anar ordenades alfabèticament.
e) Crea un document de text a la carpeta del treball.
Començam la introducció del treball, ja que el resum el farem al final.
Continuam amb la introducció del Treball sobre macroliquens. Qui ja ho tengui avançat ho va completant amb referències bibliogràfiques. A la introducció s'ha de parlar de tot el que hi ha a continuació: de què parlam a la introducció?
Introducció
hipòtesi
què és un liquen
particularitats de la zona de mostreig (clima, vegetació, estat de l’ecosistema,...)
Estudis previs
Utilitat del líquens, utilitat del treball
Paraules Clau: els alumnes han d'idenfificar les paraules clau del Treball. Ho afegeixen al document com segueix:
Exemple:
Paraules clau: Macroliquens, Quercus ilex, diversitat liquénica
Materials i mètodes
En aquest apartat hem de dissenyar el nostre mostreig. Els alumnes han de cercar informació i COMPLETAR (almenys 5 articles científics sobre metodologia de mostreig) la bibliografia del treball en tècniques de mostreig de líquens, per això, han de desar els articles en pdf a la carpeta corresponent del seu Drive.
Necessitam dissenyar el mostreig, principalment per a líquens epífits. Els alumnes cerquen la informació, fan una síntesi a la llibreta, i es fa una posada en comú a classe.
